Imatge d'una diada nacionalista al voltant del Pi de les Tres Branques.
El 1987 el Pi de les Tres Branques va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.
Castellar del Riu

Pi de les Tres Branques: símbol de la unitat dels Països Catalans

El 1987, el Pi de les Tres Branques va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya

RedaccióActualitzat

El Pi de les Tres Branques és l'arbre monumental que mossèn Jacint Verdaguer va definir com a símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Es tracta d'un pi roig de tres besses, de 25 metres d'alçada i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. Cada any, el tercer diumenge de juliol, se celebra un aplec nacionalista al voltant del pi, situat al mig del pla de Campllong, a Castellar del Riu.

Al segle XVIII el pi ja era citat quan la gent hi veia el símbol de la Santíssima Trinitat i el bisbe de Solsona concedia, el 1746, indulgències a qui resés davant seu.

Però va ser l'any 1888 quan va arribar la seva màxima popularitat, quan mossèn Jacint Verdaguer va escriure el poema "Lo pi de les tres branques" on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei d'Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca.

"Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya. (...)

Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria".

 

Així, el Pi de les Tres Branques es va convertir en un dels símbols de la unitat dels Països Catalans polítics.

El 1901 va ser cedit pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista, la qual va edificar una torreta de protecció al voltant del tronc amb l'afany de protegir-lo. Aquest fet va coincidir amb l'inici de l'esmorteïment de l'arbre, que va acabar morint cap al 1915. Tanmateix, l'arbre va morir el 1913 i només va quedar el tronc mort. El 1987, l'arbre, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins al 1924, quan va ser prohibida per Miguel Primo de Rivera. La Guerra Civil Espanyola i la dictadura de Francisco Franco, després, també en van impedir la celebració.

El 1980 es va convocar novament una diada d'afirmació nacionalista, a la que van assistir unes 3.000 persones. Des d'aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos sectors de l'independentisme.

Anar al contingut