L'antiga direcció de Caixa Penedès defensa les pensions milionàries per evitar la discriminació laboral

L'Audiència Nacional ha començat aquest dilluns el primer judici contra exresponsables de les desaparegudes caixes d'estalvis. Són l'exdirector general de Caixa Penedès Ricard Pagès, l'exdirector adjunt Santiago José Abella i els exdirectius Manuel Troyano i Joan Caellas. El judici té lloc a San Fernando de Henares.

Tan bon punt arrencar, la defensa ha sol·licitat la nul·litat del judici argumentant que el jutge no sap català i que no entendrà part de la documentació. A més, també ha esgrimit que el procés s'ha de retornar al jutjat de Vilafranca del Penedès perquè el subjecte passiu és la caixa en qüestió, ni el FROB ni el BMN, sorgit de la fusió de Caja Granada, Caja Múrcia i Sa Nostra. Segons aquest criteri, la defensa assegura que el cas no és competència de l'Audiència Nacional.

La fiscalia s'hi ha oposat i acusa els exresponsables de la caixa d'adjudicar-se de manera irregular pensions milionàries, que sumaven en total 31,6 milions d'euros. El jutge, finalment, ha rebutjat la petició de nul·litat.

Durant la seva declaració, l'exdirector adjunt de Caixa Penedès Santiago José Abella ha defensat la legalitat de les pensions milionàries que va percebre l'excúpula de l'entitat perquè estaven fixades per contracte i perquè servien per evitar que fossin discriminats respecte d'altres treballadors. Segons ha concretat, va signar un contracte d'alta direcció el 1996, en el qual s'establia una clàusula que li concedia el dret a una prejubilació vitalícia a partir dels 60 anys, equivalent al 90% de la seva retribució, que no ha especificat. A més, ha recordat que la Comissió de Retribucions de l'entitat coneixia les condicions i que, fins i tot, li van preparar un dinar de comiat per agrair-li els serveis prestats a l'entitat.

A la seva declaració, l'exdirector general de l'entitat Ricard Pagès ha assegurat que "mai ha intentat perjudicar la caixa. La meva actuació ha estat sempre de total honestedat". Pagès ha remarcat que l'entitat era la seva vida i que li dedicava tot el seu "esforç". Igual que Abella, ha defensat que les jubilacions milionàries que es van fixar per a ell i altres directius eren legals i tenien el vistiplau dels òrgans de direcció. Les condicions del seu contracte van ser aprovades per la comissió executiva i revisades pel consell d'administració, ha afegit.

Van ser aquestes prerrogatives les que després van quedar reflectides en els plans de pensions i les pòlisses d'assegurances subscrites i que establien que a partir dels 60 anys rebrien aquestes elevades sumes. L'exdirector general de l'entitat, que va assumir les funcions de president uns mesos abans de jubilar-se el 2011, ha detallat que tant els contractes com les aportacions que es feien anualment a les asseguradores eren auditades anualment per Deloitte.

A més, segons pagès, el director de Recursos Humans Jaume Jorbà, que ja ha mort, transmetia al Banc d'Espanya totes les dades.

Segons la fiscalia, els acusats van dissenyar l'any 2001 una estratègia per garantir-se un benefici desproporcionat quan deixessin Caixa Penedès. I l'any 2010, arran de la crisi de l'entitat, que es va integrar al Banc Mare Nostrum i que va rebre ajudes públiques, van modificar els seus contractes i van blindar-se els privilegis.

Se'ls acusa de delicte societari continuat d'administració deslleial. La fiscalia demana tres anys i mig de presó per a Ricard Pagès i tres per a la resta d'acusats --Manuel Troyano, Santiago José Abellá i Joan Caellas-- i que tornin els diners. D'acord amb les pòlisses, Pagès tenia dret a cobrar 11,6 milions d'euros; Abella 5,7; Jorba 3,3; Troyano 6,16 milions i Caellas 4,8 milions. Troyano i Caellas van ser acomiadats de l'entitat i no van percebre cap quantitat.

El judici es reprendrà dilluns 26 de maig.