Jornada de reflexió abans dels comicis europeus amb la vista posada a la participació
La maquinària electoral es prepara per celebrar uns dels comicis més grans del món amb un fantasma, el de l'abstenció
Dissabte de reflexió a Catalunya abans de les eleccions europees d'aquest diumenge. Els candidats deixen de banda durant vint-i-quatre hores els discursos, missatges, receptes i promeses que han repetit fins a la sacietat durant els quinze dies que ha durat la campanya. Dues setmanes en què la crida a la participació ha estat una constant. El fantasma de l'abstenció plana sobre aquests comicis, en què, fa cinc anys, a Catalunya es va registrar un mínim històric de participació. Només el 43% dels ciutadans cridats a les urnes van anar a votar.
Fins a quatre-cents milions de ciutadans europeus estan cridats a les urnes aquest cap de setmana per elegir els 751 diputats de la vuitena legislatura del Parlament Europeu. Són les primeres eleccions des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que introdueix alguns canvis. El Parlament tindrà més poder de decisió i nomenarà el president de la comissió a petició del consell, que haurà de tenir en compte els resultats de les eleccions.
A Catalunya tenen dret de vot 5,5 milions de catalans, que podran votar en les més de 6.900 meses repartides en 2.700 col·legis electorals. La polèmica en aquests comicis ha sorgit amb els ciutadans que viuen a l'estranger. Només una xifra petita dels que han demanat votar per correu ho podran fer perquè no han rebut a temps la documentació per exercir el vot. Ho ha denunciat la Federació Internacional d'Entitats Catalanes, que lamenta la lentitud d'un sistema que depèn de la celeritat de Correus, de les ambaixades i de la Junta Electoral Provincial a l'hora de fer arribar les butlletes arreu del món.
Aprofitant la cita amb les urnes, diversos moviments socials es mantenen ferms en la intenció de convocar el que han anomenat multireferèndum, en què es preguntarà a la ciutadania sobre diferents qüestions com el deute, els transgènics o la sobirania energètica. La consulta ha estat prohibida pel Tribunal Suprem, que considera que pot influir en el vot en les eleccions europees.
L'entitat que tampoc podrà muntar les seves habituals parades informatives al llarg del cap de setmana és l'Assemblea Nacional Catalana. Així ho ha decidit la Junta Electoral Central arran d'una denúncia presentada pel partit Vox. La Junta Electoral basa la prohibició en el caràcter polític de l'Assemblea i en el fet que els seus postulats són compartits per alguns partits, de manera que els considera propaganda electoral.
Eleccions per etapes
Cada país de la Unió Europea podia decidir el dia de celebració dels comicis en una data que havia de ser entre el 22 i el 25 de maig. El Regne Unit i els Països Baixos van ser els primers de votar. Ho van fer dijous, un dia abans que a Irlanda i la República Txeca. Aquest dissabte passen per les urnes Eslovàquia, Letònia i Malta.
Segons les estimacions de resultats, a Holanda l'euroescèptic Geert Wilders hauria quedat tercer, en contra dels pronòstics que li auguraven un ascens més gran. A la Gran Bretanya, en canvi, l'antieuropeisme va calant entre els votants: el Partit de la Independència del Regne Unit, l'UKIP, ha aconseguit el millor resultat de la seva història en les eleccions municipals, que es van fer dijous.
Els resultats país per país se sabran a partir de les onze de la nit de diumenge.
