Pendent de redactar i aprovar una llei orgànica que reguli l'abdicació del rei
Amb l'abdicació, Joan Carles I perdria dues prerrogatives, dos privilegis, que la Constitució només atorga a la figura del monarca: el fet de ser inviolable i el de no estar subjecte a responsabilitat.
Des del 1978 que hi ha pendent la redacció i l'aprovació d'una llei orgànica que reguli l'abdicació. Una llei orgànica a la qual fa referència l'article 57.5 de la Constitució Espanyola, el que permet al rei abdicar. Aquesta llei, però, no s'ha fet en 35 anys i, ara que el rei ha dit que abdica, el president del govern ha convocat un consell de ministres extraordinari per iniciar-ne els tràmits. La llei haurà de passar per les Corts.
Aquesta llei orgànica també ha d'explicar com ha de ser la cerimònia d'entronització del nou rei d'Espanya. Si ha de ser en presència o no del Congrés i del Senat, i si ha de ser en la mateixa cerimònia en què es fa la firma d'abdicació, entre altres aspectes.
També ha de definir el tracte que rebrà el rei a partir de la renúncia. Amb l'abdicació, Joan Carles I podria perdre dues prerrogatives, dos privilegis, que la Constitució només atorga a la figura del monarca: el fet de ser inviolable i el de no estar subjecte a responsabilitat. Inviolable perquè no se'l pot ni investigar ni perseguir judicialment. La responsabilitat fa referència als actes de tipus polític i institucional. Per això, en altres monarquies, els monarques han perdut aquest privilegi en abdicar. De tota manera, encara que Joan Carles deixés de ser inviolable, mai se l'investigaria amb caràcter retroactiu.
Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB, ha explicat al canal 324 que "Volen anar molt ràpid per aprovar aquesta llei orgànica" i ha afegit que s'haurà de veure, però, "què passa amb les posicions dels grups parlamentaris, ja que hi poden presentar esmenes". Subirats ha aclarit que sembla que tant "PP com PSOE, en principi, hi estaran d'acord."
