Els aliats recorden el 70è aniversari del desembarcament a Normandia amb l'ombra d'Ucraïna planant sobre Europa

Europa recorda aquest divendres el desembarcament de Normandia. Fa setanta anys que les tropes aliades començaven l'"operació Overlord", la gran mobilització per alliberar França i fer caure el Tercer Reich. Els actes de commemoració d'aquella jornada que va marcar l'inici de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat marcats per l'ombra d'Ucraïna, la pitjor crisi de seguretat a Europa des d'aquell sagnant conflicte.

Els discursos en les cerimònies que cada país ha fet individualment, allà on es deia pau, s'hi volia poder llegir, també, Ucraïna, on a dia d'avui moren civils i militars i fracassa la diplomàcia. Els gestos i moviments del president rus han estat escrutats amb lupa. Vladímir Putin s'ha reunit en un hotel de Normandia amb la cancellera Angela Merkel, sense que hagi transcendit el contingut de la trobada.

Els líders del G-7 havien parlat en les hores prèvies a aquesta commemoració de propiciar algun tipus de contacte entre el líder rus i el president electe ucraïnès, Petró Poroixenko, que també ha estat convidat a les celebracions. Pretenen que Moscou reconegui la legitimitat del nou president ucraïnès, que prendrà possessió del càrrec aquest dissabte, i creuen que això obrirà les portes a una solució negociada al conflicte.

Putin, en canvi, va evitar coincidir amb Obama a París la vigília d'aquest aniversari i el seu homòleg francès i amfitrió va haver de fer equilibris i sopar dues vegades en dues hores de diferència per quedar bé amb tothom. Tot i no veure's cara a cara, es van enviar missatges i els caps de la diplomàcia dels dos països, John Kerry i Serguei Lavrov, sí que es van trobar. A la sortida de la reunió, tots dos van reafirmar les seves posicions sobre Ucraïna, això sí, en un to moderat.

Record a les víctimes

Els presidents francès i nord-americà són dos dels mandataris que han participat en les cerimònies d'homenatge als milers de soldats i civils que van donar la vida a les platges franceses. Des del cementiri de Colleville-sur-Mer, a la platja d'Omaha, o "la sagnant" com se la coneix després del mortífer assalt, François Hollande ha dit que França no oblidarà mai el que deu als Estats Units, la principal força alliberadora dels aliats.

França va ser el país que en aquell desembarcament va tenir la gran majoria de les baixes civils; durant tota la guerra a Normandia en van morir al voltant de 50.000. En global, a finals de juliol de 1944, la batalla a la costa de Normandia va deixar 600.000 víctimes entre morts, ferits i desapareguts.

El president francès ha fet un discurs pacifista i ha justificat les intervencions militars de tropes franceses a Mali i a la República Centreafricana i els intents de París per evitar un conflicte armat a Ucraïna pel deure d'ajudar els que pateixen, la voluntat d'honorar els valors de França. "Perquè França va conèixer la barbàrie, ho fa tot per preservar la pau arreu", ha assegurat.

En el seu torn de paraula, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha donat les gràcies a França per l'acollida que van donar als soldats nord-americans, i ha assegurat que el crit del seu país per la llibertat està escrit amb sang a les platges de Normandia.

En acabar els discursos, tres caces han sobrevolat la platja on reposen prop de 10.000 soldats nord-americans. Una estona abans, els britànics, els més matiners, han començat el dia amb una missa a la catedral de Bayeux.