Sant Cugat del Vallès

L'arxiu secret dels Borja, traslladat a Catalunya davant el desinterès de les institucions valencianes

El gran fons documental ha passat de l'Institut d'Estudis Borgians de València a l'Arxiu Nacional de Catalunya

RedaccióActualitzat

Els secrets vaticans dels Borja es guarden, des d'aquest mes de juny, a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Els més de dos milions de cartes, informes i altres textos sobre el controvertit llegat dels papes hi han arribat procedents de l'Institut d'Estudis Borgians de València perquè, després de 7 anys, cap institució valenciana ha posat els mitjans per facilitar l'estudi dels documents.

L'Institut d'Estudis Borgians va rebre els documents en un acte solemne el 2007. El Vaticà posava a l'abast dels investigadors els fons del pontificat de Calixt III i Alexandre VI, un gest gens habitual. La Fundació Winterthur va patrocinar l'adquisició i, des d'aleshores, hi ha hagut reiterades sol·licituds de col·laboració al govern valencià, a les diputacions, als ajuntaments de Xàtiva, de Gandia, d'on prové el llinatge dels Borja, i a les entitats bancàries valencianes. I no els han contestat o bé se'ls ha denegat l'ajuda, segons ha explicat el secretari de l'Institut d'Estudis Borgians, Eliseu Climent. Hi ha un "desinterès de les institucions" en l'estudi d'aquests fons vaticans.

Climent ha revelat que l'Institut calcula que s'havien de destinar 20.000 euros anuals a l'estudi de la documentació, que s'ha traslladat a Catalunya "com a dipòsit", de manera que, en el futur, el govern valencià els podria recuperar.

Segons ha explicat, es desconeix l'abast històric de la documentació, que va arribar a València procedent del Vaticà en 600 discos compactes la custòdia i accés als quals estan regulats per un estricte acord amb la Santa Seu de 30 pàgines d'extensió, un contracte que prohibeix, per exemple, que es reprodueixin els documents.

Davant el trasllat, la consellera de Cultura s'ha mostrat sorpresa i ha assegurat que al govern valencià els "agradaria que l'arxiu es quedés a la Comunitat".

Per la seva banda, el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València, Antoni Furió, ha justificat el valor dels documents pel fet que és l'única manera de tenir informació estadística de l'època perquè l'Església tenia parròquies, diòcesi, nuncis, vicaris i tota una estructura que feia arribar a Roma "informació detallada des dels racons més llunyans i nivells més elementals".

Furió ha destacat que "hi ha més informació de València a Roma que a Espanya". Entre els fons als quals fa referència hi ha des de les cartes privades dels papes fins a la documentació burocràtica dels segles XV i XVI, marcada per les croades, la colonització d'Amèrica i l'auge de l'humanisme.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut