La transmigració del símbol
M'han explicat moltes vegades aquella anècdota dels reclutes que feien la mili obligatòria en aquella Espanya de la Transició en què, arran de l'accident d'algun soldat mentre la superava, la pista americana havia estat arrestada. O que un dia un oficial havia relliscat a la cantina i la cantina havia estat arrestada. Sort que no els havien fet un judici sumaríssim i les havien condemnat a cadena perpètua! Normalment, l'arrest solia durar uns pocs dies en el cas de la cantina, que no és qüestió de maltractar el personal. Si la pista americana duia tres o quatre mesos d'arrest, ningú es queixava. El fet és que tothom se sorprenia que es pogués imputar, condemnar i arrestar un bé material. Però la tradició d'atacar elements, monuments o banderes com a revenja ve de lluny.
Ara, la protecció jurídica del ciutadà Joan Carles després que deixi de ser el símbol de la unitat de la pàtria que li confereix la Constitució Espanyola del 1978 ha passat a ser tema de portada. Que la cosa s'ha fet precipitadament i sense pensar-hi gaire ho posa de manifest el fet que la llei orgànica que regula l'abdicació s'hagi d'aprovar després de l'anunci del rei, i per la via d'urgència. No només perquè és una llei que es podria haver fet fa decennis, sinó perquè fa palès, una vegada més, que les lleis s'han d'adaptar a la realitat. I que PP i PSOE es posaran d'acord, una vegada més, només en allò que interessa al bipartidisme. La realitat que es viu a Catalunya, de moment, no sembla que interpel·li el bipartidisme genuïnament carpetovetònic.
L'abdicació anunciada dilluns de la setmana passada de cop i volta, tot i ser esperada i evident, ha sorprès tothom. Però, a més, ens ofereix la paradoxa que el símbol, en canviar de corporeïtat, passa a ser com la resta de mortals. L'ànima del símbol transmigrarà de Joan Carles a Felip, i l'esperit que fins ara l'habitava s'encarnarà en home, en ciutadà. Ni que sigui durant uns mesos, mentre no s'enllesteix una normativa feta a mida per aforar els reis espanyols abdicats -una altra vegada una llei a mida només per a allò que interessa al bipartidisme-, el fins ara símbol ¿bé material com la cantina, el pal de la bandera o la pista americana- podria ser perseguit i arrestat. I el problema no vindrà només pels casos en què pugui estar relacionat el seu gendre. El problema l'impulsaran aquells sectors més reaccionaris que es van veure traïts en la seva joventut, quan un jove príncep imposat per la dictadura va abdicar dels principis del Movimiento i va utilitzar les seves pròpies lleis per canviar de règim demostrant que el dret no ha d'impedir l'expressió de la voluntat popular reclamada democràticament i pacíficament.
