Barcelona

Michael Carroll: "Amb cada 'ho accepto' estem firmant un contracte"

· Expert en dret a internet, Michael Carroll anima els usuaris a unir-se per defensar els seus drets davant de grans empreses com Facebook.

· Assegura que en el moment en què acceptem entrar en una d'aquestes plataformes, estem gairebé segrestats: "Tenim llibertat per marxar-ne, però no ens podrem endur el nostre contingut."

Carla PedretActualitzat

Un client entra en una llibreria. Un dels empleats es converteix en la seva ombra. Porta una llibreta i apunta cada exemplar que el client agafa, quines pàgines llegeix, quines fotos mira, quins autors l'interessen, quins temes, quanta estona passa a la secció de novel·la negra i, fins i tot, els títols que només repassa amb la vista. Això que sembla una escena surrealista és el que fan Amazon o eBay a nivell mundial.

Cada connexió a internet deixa rastre. Produïm milers de dades i això fa que "cada cop els ordinadors ens entenguin més bé". Ho afirma Michael Carroll, professor de Dret de la Universitat Americana de Washington, primer ponent de l'Enter Forum, una trobada internacional sobre internet i privacitat.

"Creiem que hi ha una gran separació entre la vida real i la nostra vida a internet, però internet és per tot arreu". "Internet és el model per als establiments reals", sosté Carroll. "Ha demostrat ser una eina molt útil de recol·lecció de dades i això ha fet que proliferin les càmeres a les botigues" i l'interès per conèixer el nostre comportament.

Les dades s'erigeixen, doncs, com el tresor més preuat. Facebook, Twitter i Google les utilitzen amb finalitats comercials i n'obtenen beneficis. Carroll adverteix: "Amb cada 'ho accepto' estem signant un contracte". Amb un clic estem acceptant que aquestes companyies "comparteixin les nostres dades amb els seus socis, sense dir-nos qui són." Haurien de ser més transparents i explicar-se d'una manera més planera, i no pas amb contractes de vint pàgines que no es llegirà ningú.

En aquest escenari, "el paper de l'Estat és assegurar que el consentiment és lliure de coercions i raonablement detallat", explica Carroll. Això, però, no és tan senzill. Facebook no t'obliga a ser-ne membre, "però, si no hi ets, estàs socialment aïllat".

En el moment en què acceptem entrar en una d'aquestes plataformes, estem gairebé segrestats. "Tenim llibertat per marxar-ne, però no ens podrem endur el nostre contingut." Això succeeix perquè la llei és molt clara pel que fa als objectes materials, però, en canvi, encara no hi ha regulació per a elements digitals.

Hi ha alguna empresa que respecti els drets dels usuaris? Carroll respon amb un "Ui". Mira cap amunt i reflexiona: "Hi ha alguns proveïdors de correu electrònic que et prometen que esborraran les teves dades, com una manera de protegir-te."

La seva resposta deixa clar que hi ha poques opcions. I com protegeix un expert en dret i internet la seva privacitat? Carroll explica que, com a precaució, neteja les "cookies" del seu ordinador i sempre fa servir l'opció de navegació privada. Són unes accions molt senzilles.

L'usuari té poc marge de maniobra davant d'aquests gegants d'internet. Carroll, un dels fundadors de Creative Commons, és optimista: "Estem més connectats que mai. Som en un gran sistema amb grans possibilitats i ens hem d'unir. Qui és Facebook per fer la llei? Els usuaris tenim influència si ens unim. Si fem soroll, les condicions d'aquests contractes poden canviar."

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut