Crítics

L'escola d'estiu del PP del pròxim cap de setmana estudiarà un pla per a la millora de la qualitat democràtica de les institucions, sens dubte forçat per les últimes enquestes i, sobretot, pel retrocés electoral de les europees. És també un tímid intent de centrar un debat polaritzat per les propostes de Podem o les plataformes impulsades, entre d'altres, per Ada Colau. Ara resulta que uns i altres coincideixen que cal revisar el nombre d'aforats. A banda d'aquesta coincidència, pel que s'ha comentat, el pla popular no passa precisament per una participació més gran de la població, com reclamen les noves alternatives polítiques, sinó més aviat al contrari: que els alcaldes de ciutats i viles siguin sempre els de la llista més votada, impedint que l'exercici bàsic de tota democràcia -que és la negociació i el pacte- puguin engendrar majories (lògiques) alternatives.

Sense entrar en els beneficis partidistes de la proposta, els ponents dels cursos d'estiu de FAES, que se celebren a Guadarrama, han acollit la proposta de regeneració llançada per Rajoy com una iniciativa versemblant i digna d'anàlisi. I no es pot dir que el carro de combat del pensament popular representi el discurs menys crític amb la línia de l'actual direcció, que consideren tèbia amb els catalans. Només cal veure els ponents (Esperanza Aguirre; el magistrat que va tombar l'estatut, Manuel Aragón; el diputat Pedro Gómez de la Serna, que nega cap possibilitat d'acord amb el nacionalisme català...) i el tema central dels cursos d'estiu: l'anomenat "desafío secesionista". El president valencià, Alberto Fabra, ja s'ha ofert -en el mateix curs- com a dic de contenció davant la imparable onada independentista que amenaça d'estendre's per tot València en pocs mesos i fer perdre la majoria absoluta a la Generalitat... A canvi d'una petita millora del finançament, és clar. En aquest sentit, els valencians ja fa temps que no tenen més remei que imitar els veïns del nord.

En canvi, a can PSC, els crítics llueixen. Mentre en el PP passen desapercebuts, barrejats entre la vella guàrdia aznarista i els joves falcons ultralliberals, i van fent la viu-viu a l'espera de temps millors per descavalcar l'inamovible Rajoy, els corrents crítics socialistes, en els últims sis mesos, han aconseguit omplir els mitjans de comunicació amb el seu enfrontament amb la direcció, fins al punt de fer-la saltar pels aires. Tenen dret a pensar que ells obtindrien resultats electorals més bons si la seva tesi política fos majoritària en els òrgans de direcció d'un partit que consideren que no està en la centralitat política. Però han estat incapaços, i aquest és un gran fracàs, d'organitzar una alternativa real a l'actual direcció encarnada en Miquel Iceta, que, probablement, prolongarà un any sencer l'estat vegetatiu en què es troba l'aparell socialista. La creació de l'associació de càrrecs locals Moviment Catalunya no deixa de ser un exemple més de l'arriscada marrada dels crítics, que ara mateix passen les seves hores més desconcertants.