Barcelona

L'autòpsia revela que Xirinacs va morir de mort natural

Actualitzat a les 18:15 h   14/01/2008

L'exsenador i exsacerdot Lluís Maria Xirinacs va morir de mort natural, segons ha confirmat l'autòpsia que s'ha fet pública aquest dilluns. Els resultats de l'informe avalen el que membres de la Fundació Randa, que recull el pensament de Xirinacs, ja van dir quan, l'11 d'agost passat, el van trobar sense vida en una zona boscosa d'Ogassa, al Ripollès, que "es va deixar morir perquè ja estava molt feble". De fet, tenia problemes de salut greus. El mateix Xirinacs va deixar una nota en què deia: "en ple ús de les meves facultats, marxo perquè vull acabar es meus dies en la soledat i el silenci", i defensava que la decisió de morir era un acte de "sobirania absoluta".

Lluís Maria Xirinacs va aparèixer mort al coll de la Tuta, a Ogassa, l'11 d'agost passat. A la butxaca hi duia una carta, titulada "Acte de sobirania", en què exposava els últims pensaments i remarcava: "Si em voleu fer feliç, no em busqueu. Si algú em troba, li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci."

D'entrada, els Mossos d'Esquadra van informar que l'exsenador s'havia suïcidat, si bé diverses veus ja van considerar més ajustat a la realitat dir que Xirinacs s'havia "deixat morir" per inanició als 75 anys. Ara els resultats de l'autòpsia han confirmat aquesta segona definició.

Lluís Maria Xirinacs va deixar escrit el seu testament polític a la Fundació Randa. En aquest text, l'activista per la pau, exsacerdot i exsenador expressava la voluntat de morir oferint la seva vida per la llibertat del poble dels Països Catalans.

Nascut el 1932 i ordenat sacerdot als 22 anys, Xirinacs va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya, va ingressar a la presó dues vegades durant la dictadura franquista i es va fer conegut per la protesta pacífica que va dur a terme durant un any i nou mesos davant la presó Model de Barcelona, on es va estar dret dotze hores cada dia fins que es va aprovar la llei d'amnistia. Més endavant, l'any 2000, va fer una vaga de fam a la plaça Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans.

Xirinacs va abandonar el sacerdoci l'any 1990. Va ser el senador més votat de l'Estat, amb més de mig milió de vots, i també va ser candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. L'any 2004 l'Audiència Nacional el va condemnar a dos anys de presó per haver-se declarat "amic d'ETA i de Batasuna" l'11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres de Barcelona. L'edat que tenia, 73 anys, i el fet que ja estigués delicat de salut li van estalviar el retorn a la presó.