La jutge prohibeix a l'Ajuntament de Cabrils cedir les dades del padró per a la consulta del 9-N
Argumenta que és contrari a la llei de protecció de dades perquè no hi ha cap llei que obligui a facilitar-les
L'Ajuntament de Cabrils, al Maresme, no podrà cedir les dades del padró per a la consulta del 9-N. La titular del jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona l'hi ha prohibit i ha declarat nul l'acord del ple que el consistori va aprovar en aquest sentit el març passat. El consistori ja ha dit que hi presentarà recurs.
En la sentència, que no és ferma, la jutge estima la demanda presentada per un veí del municipi, que va impugnar l'acord del ple. Cabrils va decidir posar les dades del padró a disposició de la Generalitat de cara al referèndum sobre el futur de Catalunya. D'entrada, la justícia ja va suspendre l'acord del ple com a mesura cautelar arran de la demanda del veí, però després va aixecar la suspensió excepte per al demandant, és a dir, que va establir que es podien cedir les dades, però no pas les del denunciant.
Ara, però, la jutge ha impedit la cessió de dades a la Generalitat, quan ho demani per a la consulta, amb l'argument que no està prevista per cap llei, que és un requisit que exigeix la Llei de Protecció de Dades per facilitar informació entre administracions sense l'autorització de la persona interessada. Per això conclou que cedir el padró "vulnera el dret dels veïns del municipi a la protecció de dades" i, en conseqüència, l'acord és un "acte nul de ple dret".
L'alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, ha confirmat que l'ajuntament recorrerà contra la sentència. "No ho entenem, perquè la Generalitat va enviar un comunicat en què deia que no demanaria el padró als municipis perquè utilitzarà les dades de l'Agència Catalana d'Estadística", ha afirmat. Morales ha qualificat de greu la sentència "perquè el ple és sobirà" i perquè "el consistori va aprovar una declaració d'intencions d'una cosa que encara no s'ha fet".
De fet, la ponència que redacta la llei de consultes ja ha tancat l'acord perquè el cens del referèndum es dissenyi utilitzant el registre de població de Catalunya, que gestiona l'Institut d'Estadística (Idescat). D'aquesta manera, la Generalitat no haurà de demanar els padrons municipals als ajuntaments. El que s'ha descartat és que puguin votar els catalans residents a la resta de l'estat. En canvi, sí que ho podran fer els de l'estranger.
