Madrid

Catalunya és l'autonomia més transparent, juntament amb Euskadi i Castella i Lleó, i Madrid, la que menys

Mentre que Catalunya aconsegueix la nota màxima, juntament amb Euskadi i Castella i Lleó, i Madrid figura a la cua de les comunitats autònomes en un informe de l'ONG Transparency International España

RedaccióActualitzat

Catalunya és la comunitat autònoma amb l'índex més alt de transparència, al costat d'Euskadi i Castella i Lleó. Les tres autonomies tenen la nota màxima. Compleixen el 100 sobre 100 dels requisits d'accés a la informació pública, segons l'organització Transparency International España. La comunitat autònoma espanyola més opaca és Madrid, que tanca la llista. L'estudi es basa en 80 indicadors diferents.

Després de Catalunya, Euskadi i Castella i Lleó, figura la Rioja (96), Galícia (94) i Balears (93). Madrid ocupa l'última posició del llistat, amb 65 punts, al darrere de Múrcia (79), Canàries (80) i Castella-la Manxa (84). La mitjana de l'Estat és de 88,6 sobre 100. L'estudi demanava als governs autonòmics que indiquessin la localització exacta de diverses dades com informació sobre els càrrecs electes i de designació política o l'organització i el patrimoni. A la meitat de la llista se situa el País Valencià (93), Astúries (90), Navarra (89), Andalusia (88), Cantàbria (88), Aragó (85) i Extremadura (85).

Catalunya obté 100 punts sobre 100 en els blocs de l'estudi pel que fa a la informació sobre la comunitat autònoma. la relació amb els ciutadans i la societat, la situació economicofinancera, les contractacions de serveis, obres i subministraments, i també l'urbanisme i obres públiques.

"La transparència no és una qüestió política, sinó d'actitud"

El president de Transparency International España, Jesús Lizcano, ha destacat en una compareixença informativa a Madrid el diferent color polític dels tres governs dels territoris que ocupen la primera posició. "Això demostra -segons Lizcano- que la transparència "no és una qüestió política sinó d'actitud".

Els autors de l'estudi, Manuel Villoria i Jesús Sánchez-Lambás, han recordat que la transparència és l'antídot per a la corrupció i han felicitat els territoris que han millorat les seves puntuacions respecte als dos informes anteriors dels anys 2010 i 2012, com és el cas de Catalunya, que va obtenir 82,5 punts el 2010 i 78,8 el 2012.

En el sentit invers, Madrid ha baixat el seu índex a 65 punts, el més baix de tots, després de rebre'n 72,5 el 2012 i 80 el 2010. La Comunitat de Madrid tanca la llista en la informació sobre l'autonomia (47,6), relacions amb els ciutadans (71,4) i publicació dels indicadors que demana la nova llei de transparència (50).

En línies generals, el conjunt de les comunitats autònomes han millorat la seva transparència en els últims quatre anys. El 2010 la mitjana era de 71,5 punts, i el 2012, de 79,9, mentre que aquest 2014 ja se situa en 86,6. Segons l'organització, això respon a un grau més gran de preparació i publicació de la informació de les dades que la nova llei de transparència obligarà a posar a disposició dels ciutadans a partir del desembre del 2014.

Globalment, els territoris treuen pitjor nota en transparència economicofinancera, on la mitjana se situa en 76 punts. Per contra, obtenen millor nota en informacions sobre l'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, amb 95 punts de mitjana.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut