La llei de transparència continua el tràmit parlamentari només amb la firma de CiU, ERC i el PP

Llum verda a la tramitació de la llei de transparència, una de les normes clau d'aquesta legislatura al Parlament. El text ha superat el debat de totalitat sense cap esmena. Aquesta norma obligarà les administracions a respondre dins el termini d'un mes tota demanda d'informació pública que facin els ciutadans. Només CiU, Esquerra i el PP han firmat la llei, i el PSC, ICV-EUiA, la CUP i Ciutadans se n'han desmarcat i l'han criticat perquè la consideren "poc amiciosa". Aquestes quatre formacions han lamentat que l'organisme de control que fixa la llei estigui adscrit al govern.

Cap grup s'ha oposat que la norma continuï el curs parlamentari, però la iniciativa ha generat discrepàncies. Gemma Calvet (ERC) ha reconegut que, possiblement, la llei és millorable, però ha reivindicat la seva ambició i importància pel repte que suposa i pel que pot significar en la política i la democràcia catalanes: "La llei de transparència i bon govern permetrà sens dubte que tinguem una democràcia consolidada".

El diputat del PP Pere Calbó ha dit que la norma representa "un compromís clar i ferm amb la transparència", i ha retret als grups que no firmen el text que, si tots actuessin igual, la llei no tiraria endavant.

Des del PSC, Juli Fernández ha assegurat que el seu grup valora de manera positiva la norma com a principi, però ha confiat que les esmenes puguin millorar el text i ajudar a fer més bona política i més bona democràcia: "Una norma que ens permeti estar a l'altura de la nova governança que la ciutadania ens demana".

La portaveu de Ciutadans, Carina Mejías, ha explicat que el seu grup no s'oposa a la tramitació de la norma perquè la considera un primer pas cap a la transparència, però ha avançat que seran crítics amb aquells punts en els quals no estan d'acord.

El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha defensat que els ecosocialistes no comparteixen la redacció actual pel seu contingut -que considera poc ambiciós- i pel context, en què el govern, segons ell, no actua amb transparència: "No estem disposats a quedar-nos amb una llei a mitges, que no sigui exemplar".

Des de la CUP, el diputat David Fernàndez ha reconegut que la norma és un avenç perquè es "partia de zero", però ha censurat que arribi tard i que no s'hagi fet més bé.

El vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, ha carregat contra ICV-EUiA i la CUP pels retrets al text, i ha lamentat que durant els 16 mesos que ha treballat la ponència conjunta no hagin exposat aquestes crítiques: "Molts de vostès no han estat honestos".

Com serà aquesta llei de transparència?

Una de les principals novetats de la futura llei de transparència és l'establiment de l'anomenat silenci positiu de l'administració pel que fa a la demanda d'informació pública. Què vol dir això? Que hauran de facilitar-la sempre que no justifiquin les raons per la qual no la poden donar. Si no hi ha resposta de l'administració a la petició d'informació del ciutadà, aquesta està obligada a lliurar-la en un mes, en un principi.

La norma regula per primer a Catalunya els "lobbies", o grups de pressió, que poden influir en l'acció legislativa o política. Hi haurà fins a quatre òrgans per vetllar per la transparència, el bon govern i l'accés a la informació. A més del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau, una comissió resoldrà els conflictes que hi pugui haver entre ciutadà i administració quan aquesta no faciliti la informació demanada.

A partir d'ara, el text es tramitarà pel procediment d'urgència, de manera que es pugui aprovar definitivament a finals d'any. De tota manera, una vegada rebi el vistiplau definitiu de la cambra, no entrarà en vigor fins al cap d'un any. Això és el que està escrit ara en la proposició de llei, però això podria canviar quan passi per comissió.