L'Ajuntament de Barcelona concedeix a García Márquez la Medalla d'Or a títol pòstum
A més, el consistori vol que la biblioteca de Sant Martí de Provençals porti el nom de l'escriptor colombià, que va morir el 17 d'abril a Mèxic
L'Ajuntament de Barcelona ha atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat, a títol pòstum, a l'escriptor colombià Gabriel García Márquez, que va morir el 17 d'abril a Mèxic i que va viure a la capital catalana entre el 1967 i el 1984.
Com ha dit el tinent d'alcalde de cultura, Jaume Ciurana, en aquells anys foscos, Barcelona simbolitzava, més que mai, la modernitat i la porta d'Europa, i es va convertir en un imant per a la intel·lectualitat.
El plenari del Consell Municipal ha acordat per unanimitat reconèixer amb aquest trofeu l'escriptor per la seva contribució a enriquir el patrimoni literari barceloní i universal i així ho ha explicat Ciurana en el seu parlament:
"Avui la ciutat vol reconèixer la seva contribució a donar fama mundial a la nostra ciutat"
A més Ciurana ha avançat que:
"L'Ajuntament ha proposat donar el nom de Gabriel García Márquez a la biblioteca de Sant Martí de Provençals".
El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, ha destacat en el seu discurs que García Márquez és una figura universal de la literatura i un dels escriptors més influents del segle XX.
Gabriel García Márquez i Barcelona
Gabriel García Márquez va arribar a la capital Catalana després d'obtenir el seu primer gran èxit comercial arran de la publicació de "Cien años de soledad", que el va convertir en un autor mundialment reconegut.
A Barcelona va desenvolupar una intensa activitat, establint relacions amb els intel·lectuals del moment i escrivint la que seria una de les seves obres més reconegudes, "El otoño del patriarca".
També va escriure alguns dels contes que formarien part, uns anys més tard, de "Doce cuentos peregrinos". Alguns d'aquests relats, com "Sólo vine a hablar por teléfono", o "Maria dos Prazeres", estan ambientats a la ciutat comtal.
Així mateix, en els seus anys barcelonins va escriure el llibre de relats "La increíble y triste historia de Cándida Eréndira y de su abuela desalmada", i va concebre i publicar "Relato de un náufrago".
Durant la seva estada a la ciutat, Gabo va coincidir amb altres autors de l'anomenat "boom llatinoamericà", que van trobar una "Barcelona molt viva, que començava a despertar del malson del franquisme, i que s'obria al món, mostrant-li el cosmopolitisme que sempre l'ha caracteritzada".
