Isidre Prunés treballant.
Isidre Prunés treballant.
Barcelona

Mor el reconegut escenògraf Isidre Prunés, als 66 anys

L'escenògraf Isidre Prunés ha mort a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat fa un any, segons han informat fonts de l'Associació d'Escenògrafs de Catalunya, de la qual va ser membre fundador

RedaccióActualitzat

El reconegut escenògraf Isidre Prunés Magrans ha mort a Barcelona als 66 anys a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat fa un any, segons han informat fonts de l'Associació d'Escenògrafs de Catalunya, de la qual va ser membre fundador.

Titulat superior en Art Dramàtic, en l'especialitat d'Escenografia per l'Institut del Teatre de Barcelona, va ser deixeble de Fabià Puigserver, va iniciar la seva activitat a Barcelona el 1975 i fins al 1995 va formar equip amb Montse Amenós.

Durant la seva carrera professional, va treballar en més de 300 obres, tant en escenografies com en vestuaris per a teatre, cinema i televisió, exercint una feina amb la qual va expressar la seva visió escenogràfica, caracteritzada per la riquesa dels materials que utilitzava i l'adequació a les propostes del muntatge dramatúrgic.

Entre les companyies i dramaturgs per als quals va treballar, hi ha Dagoll Dagom, amb qui va fer "Antaviana", "Nit de Sant Joan", "Glups!", "El Mikado", "Flor de Nit", "Historietes", "T'odio, amor meu", "Pigmalió", "Els Pirates" i "Mar i Cel".

El director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, ha dit que Prunés va ser un revolucionari de l'escenografia tradicional:

"Va trencar amb el concepte de decoració teatral com si fos un aparador. L'escenografia i els figurins formaven part íntimament relacionada amb la pròpia dramatúrgia".

També va treballar amb Adolfo Marsillach amb obres com "Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?", "Mata Hari" i "Anselmo B". De la mà de Joan Ollé, va fer escenografies per a "Woyzeck", "Antígona", i "El Contrabaix".

També va participar en espectacles de Pere Planella com són: Hamlet, Marat Sade, Mel Salvatge, El 30 d'Abril, Trucades a mitjanit, Tierra!; de Carme Portaceli: La Missió, El Parc, Les alegres casades de Windsor, El triunfo del amor; de Carles Alberola: Currículum, Spot; del Tricicle: Terrífic i de Lluís Pasqual: Hamlet, La tempestad i La casa de Bernarda Alba.

Al mateix temps, va fer incursions en el cinema amb pel·lícules com: La miraculosa vida del Pare Vicens, Daniya, El niño de la luna i Faust i en el muntatge d'algunes exposicions com: Els cementiris de Barcelona, Dalí i els llibres i El retorn dels dinosaures.

Isidre Prunés va compaginar la seva labor professional amb tasques d'ensenyament a l'Institut del Teatre de Barcelona, Escac-Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Eina-Escola de Disseny i Art i IED-Instituto Europeo di Design.

En l'última temporada havia treballat per a tres òperes al Gran Teatre del Liceu, de les quals era l'autor del vestuari: Tosca de Giacomo Puccini; Il Prigioniero de Luigi Dallapiccola i Suor Angelica, de Giacomo Puccini.

Actualment estava treballant en la reposició del musical "Mar i Cel", de la companyia Dagoll-Dagom, amb Montse Amenós, amb la qual el 2006 va obtenir el Premi Max a la Millor Escenografia.

Anar al contingut