Condemnes d'entre un i tres anys de presó a dirigents de Batasuna per finançar ETA a través de les herriko tabernes

L'Audiència Nacional ha condemnat una vintena de dirigents de l'antiga Batasuna a penes que van d'un a tres anys de presó per haver finançat ETA a través de les herriko tabernes, els bars de l'esquerra abertzale. Entre els que tenen penes més altes hi ha Joseba Permach i Rufino Etxeberria, que eren caps visibles del partit, així com Juan Cruz, Joseba Álvarez i Karmelo Landa.

A tots se'ls han rebaixat les penes en compensació pels catorze anys que han passat des que es va començar a investigar la causa, que va arribar a judici dos anys després del cessament de l'activitat armada per part d'ETA.

El tribunal considera que les herriko tabernes no només donaven un servei financer al moviment independentista basc, sinó que constituïen una infraestructura per al desenvolupament de les activitats d'organitzacions considerades satèl·lits d'ETA, com KAS/Ekin, Jarrai/Haika, Herri Batasuna i Gestores Pro Amnistia. I que també s'hi guardava propaganda de les activitats de kale borroka.

A més de les penes de presó, el tribunal ha ordenat el decomís de 111 herriko tabernes. Queden absolts 14 dels processats i 4 herriko tabernes es lliuren de la confiscació.

La sentència s'ha aprovat amb el vot discrepant de la jutge Clara Bayarri, que rebutja el punt de partida de la "criminalització com a terrorista" de l'organització Herri Batasuna i les que van venir el darrere. La magistrada al·lega que tenia una activitat "exclusivament política".

Des de Sortu han considerat que la condemna pretén "escenificar una derrota política que la societat basca nega a Espanya a les urnes", segons ha afirmat el portaveu del moviment, Pernando Barrena.

També el govern basc ha rebutjat la sentència i ha considerat "lamentable" que s'apliquin "legislacions excepcionals" quan la societat basca "avança" cap a la convivència.