Hisenda rebaixa 700 milions els interessos del FLA però Mas-Colell denuncia que hi ha un "intent recentralitzador"

Catalunya i les altres comunitats autònomes que han rebut diners a través del Fons de Liquiditat Autònomica (FLA) han aconseguit una mica d'oxigen per tornar els crèdits. En la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), aquest dijous a la tarda, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha comunicat als consellers del ram que redueix l'interès d'aquest préstec a l'1%.

La rebaixa és substancial, perquè els interessos mitjans del FLA van ser del 5,18% el 2012, el 3,91% el 2013 i per aquest 2014 superaven el 2%. Hisenda ha calculat que aquesta disminució comportarà un estalvi superior als 2.000 milions d'euros per a les comunitats entre l'1 d'octubre d'aquest any i el 31 de desembre del que ve. Això sí, la condició és que els diners que s'estalviaran es destinin al pagament de proveïdors i a reduir el dèficit, i no pas a afrontar la despesa corrent.

En el cas de Catalunya, el nou càlcul suposarà uns 700 milions d'euros addicionals. Tot i això, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha sortit decebut de la reunió perquè assegura que la rebaixa comporta unes condicions inacceptables perquè la Generalitat no tindrà prou marge per decidir on van els diners. La Generalitat creu que el govern espanyol aprofita l'avinentesa per intentar "recentralitzar" competències. Per beneficiar-se de les modificacions d'aquesta línia de finançament, ha dit, Catalunya s'ha d'"integrar en un parell de plataformes centralitzades". Montoro ha comunicat "amb cert sarcasme" que Catalunya sempre pot renunciar a aquests 700 milions extra i quedar al marge de les plataformes.

Mas-Colell també ha criticat que no es garanteixen prou ingressos per evitar més ajustos als serveis socials en els pressupostos del 2015, com ha reclamat a l'arribada a la reunió. "Amb aquestes xifres, el ministre ens està demanant que retallem en serveis públics", s'ha queixat. El titular d'Economia ha remarcat que la Generalitat no elaborarà uns pressupostos en aquest sentit i ha esmentat directament la necessitat de "restaurar la paga doble dels treballadors públics".

El ministre Montoro, per la seva part, ha subratllat que els diners no són "perquè gastin més, sinó perquè paguin el que està pendent".

Catalunya ha rebut més de 30.000 milions del FLA

En els últims tres anys, Catalunya ha rebut més de 30.000 milions d'euros en préstecs del FLA i del pla de pagament a proveïdors. Hi ha hagut dos anys de carència, però, segons han explicat a TV3 fonts del Departament d'Economia, la Generalitat ha de pagar aquest any 476 milions d'euros en interessos. Una suma que l'any que ve superaria els 1.000 milions d'euros. En total, 1.510 milions d'euros en interessos.

Amb la rebaixa de l'interès, la Generalitat ho pot tenir més fàcil per quadrar els pressupostos, que preveien un augment dels ingressos d'uns 3.200 milions d'euros, dels quals 900 havien de venir de l'aprovació de diferents mesures tributàries, com ara la revisió de l'impost de successions o la taxa turística.

Tot i això, el gruix dels ingressos, gairebé tres quartes parts, corresponia a la venda de patrimoni o altres privatitzacions i concessions. Dels 2.300 milions d'euros previstos, fins ara només se n'ha ingressat una mica menys de la meitat, gràcies a la venda d'immobles (266 milions) i, sobretot, a la cessió del cànon de l'aigua a l'Autoritat Metropolitana de Barcelona (800 milions). Continua sent una incògnita d'on sortirà la resta.

El que sembla clar és que Catalunya sobrepassarà l'objectiu de dèficit de l'1% per a tot el 2013, tenint en compte que al maig ja era del 0,8%.

Ajornat el pla obligatori per l'incompliment del dèficit

El CPFF ha ajornat el pla econòmic que la Generalitat estava obligada a presentar després d'haver incomplert l'objectiu de dèficit del 2013. De fet, han quedat pendents també els del País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa i Navarra, i només s'ha aprovat el d'Aragó, perquè aquesta autonomia no està sotmesa al FLA.

Segons fonts pròximes a la reunió, l'examen a aquests plans quedarà pendent per després de l'estiu perquè totes les comunitats afectades, tret de Navarra, han de reorganitzar els comptes després dels canvis que hi ha hagut en el retorn del Fons de Liquiditat Autonòmica. El conseller d'Economia ja havia considerat que no es podia fer cap pla "sensat" sense saber de quins diners disposarà la Generalitat.  

Totes les autonomies havien advertit el govern espanyol que no poden fer més retallades.