La segona superlluna de l'estiu

La nit de diumenge hem viscut la segona superlluna de l'estiu. La primera la vam veure a mitjans de juliol. La del 10 d'agost ha estat, però, la veritable superlluna de la temporada, la més gran d'una sèrie de tres que acabarà el 9 de setembre.

El fenomen passa quan la Lluna assoleix la fase plena i a més a més es troba en el seu punt més pròxim a la Terra, l'anomenat perigeu. La distància més llunyana és l'apogeu. Perigeu i apogeu es donen perquè l'òrbita de la Lluna no és totalment circular, sinó que és ovalada.

El resultat d'aquesta confluència és una Lluna més gran i brillant, la Lluna de perigeu. La Lluna plena del 10 d'agost s'ha donat amb el perigeu més curt de l'any, 356.896 quilòmetres de distància. A més a més, els dos moments han estat gairebé coincidents en el temps: el perigeu, un quart d'hora abans de les 8 del vespre, i la Lluna plena, uns 25 minuts després del perigeu. A la pràctica, hem vist una lluna un 30% més brillant de l'habitual.

Il·lusió lunar

No sempre és fàcil notar la diferència entre una superlluna i una Lluna plena normal, ja que el 30% de diferència en la brillantor pot ser difícil de calibrar. Segons els experts, el factor que més compta en realitat és el fenomen conegut com a il·lusió lunar, que passa quan la Lluna és a prop de l'horitzó. Llavors, quan veiem el nostre satèl·lit a través d'arbres, edificis i altres objectes en primer pla, la sensació és d'una Lluna més gran. En aquestes ocasions, la il·lusió amplifica la Lluna de perigeu.

Freqüència del fenomen

L'any passat, hi va haver superlluna la nit de Sant Joan. Aquest diumenge, però, el fenomen no ha estat tan intens com el de 2013. El 9 de setembre tornaran a coincidir Lluna plena i perigeu, tot i que aquest punt tornarà a estar una mica més lluny de la Terra. Per tenir una Lluna plena de perigeu d'una magnitud similar a la de l'any passat haurem d'esperar fins al 10 de febrer del 2028.