L'avanç dels jihadistes a l'Iraq amenaça l'existència de cinc minories religioses
Yazidites, cristians, turcmans, xabaks i mandeus són els cinc grups atacats per l'extremisme islàmic de l'ISIL
L'objectiu declarat de l'ISIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant) és crear un nou califat islàmic que inclogui totes les poblacions àrabs que van quedar separades després del repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial. Amb això al cap, a hores d'ara aquests integristes islàmics han estès la jihad i la seva interpretació extremista de la xaria per tot el nord-est de Síria i el nord-oest de l'Iraq.
Les seves víctimes són les minories religioses, que si no es converteixen a l'islam més rigorós són amenaçades de mort per aquest grup, que va sorgir com una organització terrorista pròxima a Al-Qaeda i que està liderada per l'home que la revista "Time" considera el més perillós del món, l'autoproclamat califa Abu Bakr al-Baghdadi.
Aquestes minories són principalment cinc:
En primer lloc hi ha els yazidites. Aquests són kurds que practiquen l'antiga religió del seu poble: una barreja sincrètica que té com a base el zoroastrisme persa amb elements afegits cristians i musulmans. Segons el yazidisme, Déu va crear el món, i ara aquest es troba sota les atencions de set Èssers Sants, el superior dels quals és Melek Taus, l'"àngel del paó blau". Els yazidites són uns 500.000, i la seva ciutat principal, Sinjar, va ser presa aquest diumenge pels jihadistes.
La segona minoria són els cristians iraquians, descendents dels mesopotamis convertits al cristianisme des dels seus inicis, a partir del segle I. Els cristians a l'Iraq es divideixen en dos grups: els assiris (el grup principal, parlants de l'arameu i hereus de l'antic Imperi Assiri) i els caldeus. Fa un segle, els cristians representaven el 12% de la població, però les persecucions i l'exili ha reduït aquest nombre a poc més de 450.000. La ciutat principal dels cristians assiris era Qaraqosh, que ahir va ser conquerida per l'ISIL.
Els turcmans són musulmans xiïtes (i per aquesta raó, enfrontats als jihadistes de l'ISIL, que són de la branca sunnita) descendents dels pobles turcs arribats fa segles de l'Àsia central. En nombre arriben potser al mig milió i estan protegits per Turquia. Malgrat això, la seva ciutat principal, Tal Afar, va caure el 16 de juny en mans jihadistes, cosa que va provocar un èxode massiu.
En quart lloc hi ha els xabaks, una minoria amb llengua pròpia de la família del kurd que professen majoritàriament la fe musulmana en la seva branca xiïta (a la qual incorporen creences cristianes i d'altres religions). El seu nombre és molt reduït: només en queden uns 15.000.
Per últim, la minoria menys nombrosa de les cinc són els mandeus, que practiquen una antiga religió en la qual consideren sant Joan Baptista el profeta principal. Tenen l'origen en una secta gnòstica que va sorgir durant els segles I i II a la vora del riu Jordà. Només en queden uns 5.000.
