Temperatures esbojarrades a Europa
Europa està vivint un estiu amb temperatures ben estranyes, gairebé esbojarrades, amb calor on habitualment fa fred i amb temperatures suaus i cel ennuvolat on acostumen a dominar la calor canicular i el sol abrasador.
Parlar d'un juliol càlid, des de la nostra perspectiva, és una fal·làcia. En canvi, si ampliem el camp de visió a tot Europa, resulta que s'han invertit els termes. La calor ha migrat. Els països càlids a l'estiu, els mediterranis, han tingut temperatures molt inferiors a les normals, sobretot el sud de França i Itàlia, i acompanyades de pluges superiors a les habituals. I els països de l'Est i Escandinàvia han viscut un estiu envejable, amb sol i calor. A finals de juliol i principis d'agost, les temperatures màximes han superat els 30 ºC a Letònia, Lituània, Polònia, Bielorússia, Estònia i Suècia. Si heu viatjat al nord o est d'Europa, segur que us ha fet nosa la roba d'abric a la maleta i potser heu trobat a faltar més roba d'estiu mediterrani. La causa, que el clàssic anticicló de les Açores no ha viatjat al Mediterrani i un germà seu ha estat de vacances a Escandinàvia, cosa que ha obert un corredor de pertorbacions des d'Islàndia fins a casa nostra.
Dades de calor
► Dinamarca: ha estat el tercer juliol més càlid des que es registren dades i el cinquè mes més càlid des del 1874.
► Regne Unit: el vuitè juliol més càlid des del 1910.
► Noruega: durant el juliol, 86 estacions meteorològiques han arribat a un nou rècord de temperatura màxima. La ciutat d'Oslo ha arribat sis dies a temperatures màximes superiors als 30 ºC, amb el resultat d'una temperatura mitjana del juliol cinc graus per sobre la temperatura climàtica. La màxima més elevada del país es va registrar en un punt del comtat de Buskerud, amb 34,5 ºC. També les nits tropicals han tret el nas aquest estiu a Noruega.
Un tast del futur i el canvi climàtic
No es poden atribuir directament la calor d'estiu a Escandinàvia ni l'estiu plujós del mediterrani al canvi climàtic. Però és veritat que l'escalfament del planeta implicarà una variació del temps i farà més recurrents fenòmens severs i episodis anormals. Tot i que l'estiu és plujós al nord del país, i amb temperatures inferiors a les normals, amb petites puntes de calor sense continuïtat, no ens en podem refiar. La tendència del clima futur en el Mediterrani és cap a un clar l'augment de les temperatures i una disminució de les precipitacions. Dos hiverns de neu i dos estius sense calorades no són pas un desmentiment del canvi climàtic, sinó una confirmació més que el temps i el clima canvien.
