Els Estats Units reconeixen una estratègia a llarg termini contra l'Estat Islàmic a l'Iraq

Després de saber-se l'execució del periodista James Foley per part dels milicians del grup Estat Islàmic, els Estats Units han bombardejat posicions dels jihadistes al nord de l'Iraq. Seguint les paraules d'Obama, les bombes busquen eradicar el "càncer" que suposa Estat Islàmic: les forces armades nord-americanes han atacat el voltant de la presa de Mossul i "han destruït o fet malbé tres vehicles militars multipropòsit i múltiples emplaçaments d'artefactes explosius" dels jihadistes.

Els atacs s'han fet, segons fonts militars, amb l'objectiu "de donar suport als esforços humanitaris a l'Iraq, així com protegir el personal i les instal·lacions nord-americanes".

Ara el debat a la Casa Blanca i al Pentàgon és l'estratègia militar adequada per afrontar aquest nou enemic. Un general de l'exèrcit nord-americà ha admès aquesta nit que una campanya efectiva passa per atacs a l'Iraq, però també a Síria. L'altra batalla, aquesta d'escala global, és contra la propaganda jihadista, molt efectiva fins ara per reclutar militants estrangers.

El govern nord-americà, per boca del seu secretari de Defensa, Chuck Hagel, també ha reconegut que els jihadistes de l'Estat Islàmic representen un enemic poderós i amb uns patrons d'actuació diferents. Ha dit que l'amenaça és potent i que l'estratègia per combatre-la és a llarg termini. Però confia que al final es farà justícia.

"Tenim una estratègia a llarg termini contra l'ISIL, perquè ISIL significa, clarament, una amenaça a llarg termini. Comptem que es reagruparan i tornaran a atacar, per això l'acció militar dels Estats Units no s'ha acabat."

D'altra banda, s'ha sabut el preu del rescat que els jihadistes van demanar per alliberar el periodista Jim Foley. Va ser de 100 milions d'euros. Una petició que el govern de Barack Obama, a diferència d'altres països afectats, va rebutjar per no contribuir a finançar els terroristes als quals bombardeja. Una decisió que obre la incertesa sobre altres casos, com el segrest del també periodista Steven Sotloff.

Així ho explica la portaveu de defensa d'Estats Units Marie Harf:

"No fem concessions als terroristes. I això inclou no pagar rescats. Una de les principals vies de finançament de l'ISIL són els rescats que es paguen. Creiem que només el 2014 han recaptat milions de dòlars. Pagar rescats posa els nord-americans en més perill encara, perquè estaríem finançant els grups que volem contenir."

Mentrestant, creix la preocupació, tant a Orient com a Occident, davant les simpaties de molts joves musulmans europeus cap a l'extremisme.