Descobert a Benidorm el jaciment paleolític amb el consum de cargols terrestres més antic d'Europa

Fa uns 30.000 anys, a principis del paleolític superior, els "Homo sapiens" que vivien a la zona mediterrània de la península Ibèrica ja havien incorporat en la seva dieta els cargols terrestres.

Això demostra que el consum d'aquest recurs alimentari en aquesta zona va aparèixer aquí uns 10.000 anys abans que en altres zones documentades del nord d'Àfrica i de la resta d'Europa.

Les restes de cargols analitzades en aquest estudi s'han trobat a la cova de la Barriada, a Benidorm. Es tracta d'un jaciment paleolític investigat per Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. El treball s'ha donat a conèixer a la revista PLoS ONE i té com a signant principal l'arqueòleg Javier Fernández-López de Pablo, investigador d'aquest institut.

Generalització del consum de cargols

El consum de cargols es va generalitzar a finals del Plistocè, fa uns 20.000 anys, i va ser molt freqüent a principis de l'Holocè, fa entre 8.900 i  11.600 anys.

Els descobriments que s'han fet recentment a la cova de la Barriada han aportat proves contundents sobre la selecció, la preparació i el consum alimentari dels cargols terrestres ara fa 30.000 anys.

Els investigadors van trobar agrupacions de closques de caragols en tres capes del jaciment, en un interval cronològic de 31.000-26.900 anys.

Els cargols adults es van trobar prop i a l'interior de llars de foc prehistòriques utilitzades per cuinar-los, juntament amb eines de pedra i altres restes d'animals.

Cargols a la brasa

Els fogars estaven alimentats amb llenya de pi i ginebre, i els cargols van ser rostits a les brases a una temperatura inferior a 375 ºC.

Durant 4.000 anys, a la cova de la Barriada, es va desenvolupar una estratègia d'explotació sostenible, consistent en la selecció d'exemplars adults de cargol.

Aquesta és una ajuda alimentària més per a l'"Homo sapiens" en el període en què es produeix la seva consolidació demogràfica a la península Ibèrica. Així ho explica Javier Fernández-López de Pablo:

"Aquest comportament correspon a patrons desconeguts fins ara sobre l'ús d'invertebrats i pot significar una ampliació de la dieta humana durant els inicis del paleolític superior a a la conca mediterrània".