Tarragona

Mor als 65 anys l'humanista, filòleg i editor Jaume Vallcorba

Era un dels editors catalans més importants, fundador de dues editorials independents de referència: Quaderns Crema i Acantilado

RedaccióActualitzat

L'humanista, filòleg i editor i gran referent de l'edició en català, Jaume Vallcorba, ha mort als 65 anys. Era un dels editors catalans més importants, fundador de dues editorials independents de referència: Quaderns Crema i Acantilado. La seva imatge pulcra ha anat sempre associada a l'excel·lència en la seva feina, de la qual era un mestre i gràcies a la qual va impulsar també la carrera de grans autors de la literatura catalana.

El Premi Nacional de Cultura, que li va atorgar el CoNCA, va ser el colofó a una llarga trajectòria com a editor malgrat que aquest filòleg tarragoní semblava destinat a exhibir la seva erudició únicament en recintes universitaris. De fet, com a expert en literatura medieval va fer classes, durant dècades, a diverses facultats catalanes i també a França. Però el seu nom va començar a sonar quan, el 1979, va fer el salt al món de l'edició. Va néixer així Quaderns Crema i, sota el seu paraigua, escriptors com Quim Monzó, Sergi Pàmies o Empar Moliner debutaven en una editorial que, entre altres coses, va cridar l'atenció pel disseny blanc de les cobertes.

Vallcorba va demostrar que el blanc era un color comercial. D'"Uf, va dir ell", el primer llibre de Quim Monzó a Quaderns Crema, només se'n van vendre 250 exemplars. Però després va arribar la bogeria, perquè Monzó es va convertir en un fenomen decisiu per consolidar l'editorial. I tot plegat, amb un disseny gràfic molt pensat perquè qualsevol detall era important, com ara el tipus de paper.

Meticulós i amb les idees molt clares, Vallcorba va crear una segona editorial el 1999 a la qual va posar el nom d'Acantilado. A través d'aquest segell en castellà molts lectors han descobert clàssics com Montaigne, Chateaubriand o James Boswell, i també autors contemporanis centreeuropeus que havien estat injustament oblidats com ara Stefan Zweig o Imre Kertész.

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut