David Fernàndez sobre la consulta: "Si no ara, president, quan? I, si no nosaltres, qui?"
La CUP s'ha posat al costat del govern de la Generalitat per convocar la consulta. "President, convoqui'ns ja", ha assegurat el diputat David Fernàndez. "Les millors solucions es troben sempre als carrerons sense sortida. Nosaltres, si hem de saltar la tanca, ja farem l'escala." La CUP accepta menjar-se "totes les contradiccions, que no són poques. Som en una cruïlla històrica i això també és una cruïlla entre passat i futur. La gran pregunta no és si fer o no la consulta. La gran pregunta és com respondre la prohibició de la democràcia."
"El millor que li ha passat a aquest país és la seva gent. La clau de volta és la mobilització política i social del sud d'Europa més gran dels últims anys." Necessitem "foc nou, que serà la garantia i l'empenta per continuar endavant", ha afirmat Fernàndez. La CUP s'ha mostrat disposada a la desobediència perquè "és la que ha fet que els nostres fills no facin la mili, la consulta d'Arenys o que la PAC aturi desnonaments".
La CUP ha dividit la seva intervenció entre dos dels seus diputats. El torn de paraula l'ha obert Quim Arrufat, que ha parlat "d'una crisi de règim" i això és "una oportunitat única per canviar la situació política i econòmica de Catalunya. Volem consultar la nostra població sobre la independència i volem resultats vinculants que permetin fer un procés constituent per tenir unes institucions que responguin a allò que la gent d'aquest país necessita."
Davant els escenaris possibles, Arrufat considera que no "podem permetre que dotze jutges tirin per terra els anhels i el treball aconseguit fins aquest Onze de Setembre. No podem permetre que el tribunal de la inquisició espanyola limiti els nostres drets"; i hi ha afegit:
"No hi ha sortida britànica al dret dels catalans a decidir el nostre futur polític."
A banda de la consulta, David Fernàndez ha parlat d'altres qüestions que el president va citar en el seu discurs. Sobre la recuperació econòmica, el diputat de la CUP ha reconegut que hi ha senyals de recuperació, però el que seria necessari seria un canvi de rumb. No es poden aplicar les mateixes mesures de sempre i esperar resultats diferents, ha retret al govern.
Sobre la internacionalització, Fernàndez ha destacat que empreses com Apple o Amazon s'instaurin a Catalunya, però paguin impostos a d'altres països. També que una infraestructura estratègica com el port de Barcelona sigui de capital xinès.
Pel que fa al sistema de salut, n'ha remarcat la privatització i que empreses com Capio, Adeslas o Sanitas s'hi freguin les mans. "Per no parlar de l'alarmant venda d'historials mèdics o del col·lapse a Urgències. El nostre sistema de salut està pervertit i s'ha anat a la pura mercantilització del dret a la salut."
L'educació també ha tingut el seu espai al discurs de Fernàndez. Ha criticat la "pujada meteòrica de les taxes", un fet que suposa l'estroncament de "l'accés de les classes populars a l'ensenyament superior". I sobre el nivell educatiu, s'ha preguntat:
Com s'entén que tinguem un dels índexs més grans de llicenciats i un dels índexs més elevats de fracàs escolar?
La CUP ha criticat la falta d'ajudes per a les persones més necessitades, amb el que ha anomenat "la tirania de l'austeritat". Ha recordat que s'han destinat 15.000 milions d'euros a salvar les caixes catalanes, quan es podien haver invertit a millorar l'estat del benestar.
La corrupció ha estat un altre dels temes centrals de la seva intervenció. "Tenim un país de novel·la negra. Què passa amb Millet? Que entra i surt per la mateixa porta." Sobre el "cas Pujol", Fernàndez considera que "allibera el futur", perquè sabem "el que volem".
També s'ha referit al model turístic, que "requereix molta inversió pública, però els guanys són privats" i es creen llocs de treball amb unes condicions laborals i salarials precàries.
Mas: "No tenim força des de Catalunya per canviar l'Estat espanyol"
El president de la Generalitat ha respost la CUP recordant allò que el govern ha potenciat. En educació, l'FP "estava proscrita i no tenia prestigi". També s'ha millorat el coneixement d'idiomes, un element clau. "Un país petit s'ha d'espavilar per internacionalitzar-se". La inversió en ciència és una prioritat de l'executiu.
Artur Mas ha dedicat una bona part de la seva intervenció a respondre les crítiques en l'àmbit econòmic. "Vostè -a David Fernàndez- no ens parla de canviar de rumb, sinó de canviar de planeta. Quantes experiències s'han fet en les últimes dècades per canviar aquest model? Se n'han fet i algunes molt poderoses, sobre demografies molt grans i sobre països militarment molt poderosos." El resultat ha estat el que tothom sap.
Sobre el retret de la CUP que es dediquessin 15.000 milions d'euros a salvar les caixes catalanes, en comptes d'invertir-les en l'estat del benestar, Artur Mas ha assegurat que aquests diners no haurien vingut a les arques de la Generalitat, o, si més no, no pas tots.
El president ha reconegut la magnitud de la mobilització ciutadana. Als països democràtics "no els cap al cap el que el govern d'Espanya no mogui ni un dit. El vint-i-cinc per cent de la població catalana surt al carrer des de fa tres anys i les mobilitzacions surten a les portades de diaris de tot el món. La mobilització és un tema clau. Sense ella no seriem on som"; però tampoc sense el consens polític. "Si les institucions no sabem canalitzar per falta de consens aquestes aspiracions, tot això queda orfe. La combinació de les dues coses és fonamental. Si una de les dues s'esquerda, s'esquerdarà tot."
El president ha donat la raó a Quim Arrufat: "Jo també he denunciat moltes vegades que no hi ha sortida britànica, però que no n'hi hagi no vol dir que no pugui haver-hi sortida." Sobre el procés que viu Escòcia, el president considera que no hi ha diferència entre Escòcia i Catalunya, "la gran diferència és entre l'estat britànic o el canadenc i l'espanyol. Des de Catalunya, no tenim força per canviar Espanya. Ells tenen dret a ser com són, però estic segur que hi ha molta gent a Espanya que voldria una solució britànica."
