La ciència també està present en el referèndum escocès
Academics for Yes i Academics Together són els dos grups que representen posicions oposades sobre com podria afectar la ciència la independència d'Escòcia. Tot i que no ha estat un dels temes estrella de la campanya del referèndum, l'impacte d'una Escòcia independent en la recerca no ha estat absent en els debats.
No podia ser d'una altra manera. Escòcia és un país científicament potent i el Regne Unit, també. Però la productivitat en relació amb la població es decanta cap als primers. En publicacions científiques per investigador, Escòcia supera de molt el Regne Unit en conjunt i només té per sobre alguns països com Holanda. I la mesura de l'impacte -citacions dels articles per altres investigadors- també està a la part alta de la taula, molt a prop d'Holanda, Dinamarca i Bèlgica i per sobre de Suècia i el conjunt del Regne Unit.
Els partidaris del "sí" destaquen, en primer lloc, la política científica del govern escocès. En aquests anys d'autonomia ha dedicat molts diners a la recerca i ha creat centre d'innovació -per potenciar la col·laboració entre universitats i empreses- i xarxes de recerca en disciplines específiques on participen diverses institucions.
Aquests mateixos partidaris del vot afirmatiu creuen que la independència pot blindar possibles retallades del govern de Londres i potenciar els sectors que responguin a les necessitats mes importants del país.
Els partidaris del "no" creuen tot el contrari. Temen que la frontera dificulti la mobilitat d'investigadors i que Escòcia es quedi amb menys diners. Així, destaquen que Escòcia representa el 8,3% de la població britànica però que els dos últims anys ha rebut el 13,1% dels fons de recerca del Regne Unit i l'11,2% dels fons de la Unió Europea. Els partidaris del "sí" matisen que els ajuts en recerca no són sempre proporcionals a la població, sinó a la qualitat de la recerca, i recorden que cinc de les 15 universitats escoceses estan a la llista de les 200 millors del món -això significa més universitats d'elit per càpita que en cap altre país.
Als partidaris del "no" també els preocupa l'accés a centres de recerca com el sincrotró Diamond Light Source, que es troba a Anglaterra, o la mobilitat cap a centre escocesos, com l'Institut Roslin -on va néixer l'ovella Dolly- i l'Astronomy Technology Center. També alerten que Escòcia hauria de demanar l'ingrés a institucions com l'ESA (Agència Espacial Europea) o el CERN -Laboratori Europeu de Física de Partícules-, on seria un soci amb poc pes, comparat amb el que té ara el Regne Unit. Finalment, creuen que estarien en perill els fons que entitats sense ànim de lucre donen per fer recerca.
El govern de Salmond ha proposat que en cas d'independència es mantingui un sistema comú per repartir els fons de recerca, tot i que els anglesos podrien ser contraris a traspassar diners al que seria un altre país.
Tindria Escòcia accés als fons de la Unió Europea? En general, els partidaris del "sí" no creuen que la UE prescindeixi d'un soci com ells. Però els investigadors escocesos podrien quedar apartats de la recepció de fons durant un temps, tot i que hi ha fórmules de cooperació amb països que no formen part de la UE. La paradoxa i el dubte es presenten perquè el Regne Unit votarà molt probablement el 2017 si segueix a la UE o l'abandona. Segons com anessin aquests processos, es podria donar la circumstància que d'aquí a uns anys els científics escocesos estarien a la UE i els britànics, no.
