L'essència de la llei de consultes

La llei que s'aprova aquest divendres ha de permetre fer consultes populars a tot Catalunya, també d'àmbit local, que no tinguin caràcter de referèndum i que no afectin drets i llibertats fonamentals, qüestions tributàries o pressupostos ja aprovats. No requereixen l'autorització de l'Estat i no són vinculants. I a més, estableix altres instruments de participació democràtica, que no són consultes.

Aquest és el resum dels punts més destacats del text:

Àmbit d'aplicació

Es poden convocar consultes en el marc de les competències de la Generalitat i els ens locals.

Qui promou les consultes?

El president de la Generalitat, el govern, el Parlament o les institucions locals. També les poden impulsar els ciutadans, sempre que tinguin l'aval de 75.000 signatures.

Efectes

Les consultes no són vinculants, però els poders públics s'hi han de pronunciar com a molt tard dos mesos després d'haver-se fet.

Qui pot votar?

El cens no és el mateix d'unes eleccions. Per començar, perquè l'edat mínima per participar en una consulta és de 16 anys, dos menys que en unes eleccions. Com que es nodreix del Registre de Població de Catalunya, de l'Idescat, no cal demanar les dades dels padrons municipals, perquè ja hi estan integrades.

Catalans a l'estranger

S'han d'inscriure en un registre creat pel govern. I només hi podran participar els que ho hagin fet abans de la convocatòria de la consulta.

Estrangers a Catalunya

S'han de registrar per votar, un cop convocada la consulta. Ho podran fer els europeus que acreditin un any de residència. Als ciutadans de tercers països se'ls exigeix una residència de tres anys.

Calendari

El decret de convocatòria d'una consulta s'ha de firmar entre 30 i 60 dies abans que es faci. Per a la consulta del 9 de novembre, la data límit per convocar-la seria el 10 d'octubre.

Campanya

Una vegada firmat el decret de convocatòria, la campanya comença de manera immediata i es pot allargar fins a la mateixa jornada de votació. No hi ha jornada de reflexió. Els mitjans públics i els ajuntaments hauran de cedir espais gratuïts a la campanya i als debats.

Meses de la consulta

Les formen un president o presidenta i dues persones que l'ajuden en la gestió de la votació. S'elegeixen per sorteig públic entre el registre de participants, però hi podran renunciar sense penalització. Juristes i politòlegs elegits pel Parlament controlaran el procés, amb funcions semblants a les de la Junta Electoral.

Altres formes de participació

A més de les consultes populars no referendàries, la llei regula altres mecanismes de participació ciutadana: les enquestes, les audiències públiques i els fòrums de participació.