Compàs d'espera a la política catalana i espanyola pendents del decret de convocatòria de la consulta del 9-N

Després d'una setmana de tempesta política, arriba la calma. Una calma, com diu el tòpic, tensa a l'espera de la convocatòria de la consulta del 9-N que tornarà a engegar la roda del procés.

La setmana que va començar amb el Debat de Política General ha culminat amb l'aprovació de la llei de consultes no referendàries. Pel camí s'ha fet una parada important a Escòcia, amb la victòria del no al referèndum d'independència.

Aquest divendres, el Parlament de Catalunya ha celebrat un ple històric amb un resultat contundent: 106 vots a favor i 28 en contra de la llei que ha de permetre celebrar la consulta del 9-N. I aquí ens trobem, amb tota la maquinària política preparada esperant un sol gest, la firma del president de la Generalitat del decret per convocar la consulta.

I ara què?

No hi ha cap pista sobre quan firmarà Mas el decret. La vicepresidenta Joana Ortega explicava divendres que seria "en les pròximes hores o dies" i aquest dissabte ha afegit que tot plegat "depèn de petits temes burocràtics". De moment, la llei no està publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Fins que no es publiqui, no està en vigor i, per tant, no es pot convocar la consulta.

Un cop la llei surti al DOGC, s'obrirà la caixa dels trons. Artur Mas podrà firmar el decret de convocatòria de la consulta. Quan ho farà? S'especula que serà abans de dimarts. Tan bon punt es faci, el Consell de Ministres es reunirà d'urgència per presentar recurs al Tribunal Constitucional.

Per donar una imatge de fermesa, la Moncloa voldria que el president espanyol, Mariano Rajoy, escenifiqués la resposta, però té un problema si tot es demora. Dimarts al vespre, Rajoy marxa de viatge a la Xina. Si Artur Mas espera fins llavors, el Consell de Ministres podria reunir-se dues vegades: una per presentar recurs a la llei de consultes i una altra per fer el mateix amb la consulta del 9 de novembre.

El Tribunal Constitucional celebrarà un ple entre dimarts i dijous de la setmana vinent. Allà, els magistrats podrien estudiar ja si algun dels articles de la llei aprovada és inconstitucional. Si s'endarrereix la publicació de la llei catalana i la firma del decret, el Tribunal no podria suspendre cautelarment la consulta fins a la pròxima sessió, prevista inicialment per al 7 d'octubre. 

Ara mateix doncs s'està jugant una partida d'escacs en què la gestió dels temps passa a tenir moltíssima importància.

Què diu la llei?

Amb la llei de consultes, Catalunya disposa d'un marc legal per demanar l'opinió als ciutadans sobre temes d'especial transcendència, diu el text, en l'àmbit de les competències de la Generalitat. La llei regula tot el procés: qui en pot ser el promotor, qui i quan convoca, qui pot votar i quins són els organismes de control per tal que tot rutlli de forma transparent.

La llei és l'esquelet, l'estructura de l'edifici que ha de fer possible escoltar els ciutadans sense demanar permís a l'Estat com en els referèndums. Però deixa el detall, la concreció, per al decret de convocatòria. Un cop firmat amb la data i la pregunta, se sabrà per exemple qui està cridat a votar. La llei diu que s'ha de tenir més de 16 anys. Els estrangers comunitaris necessiten un any d'arrelament, els no comunitaris tres, i els catalans que viuen a l'estranger s'han d'inscriure en un registre voluntari.

La convocatòria també especifica les formes de votació, a més de la presencial. I ha d'adjuntar detallat el cost de la consulta. En un annex, el decret establirà els espais on es pot votar, el nombre de locals i de meses. També marca les característiques de la campanya que arrenca l'endemà del decret i s'acaba la vigília de la votació. No està prevista la jornada de reflexió. 

Un cop firmat el decret, la consulta s'ha de celebrar entre els 30 i els 60 dies següents.