La transmissió de l'Ebola d'animals a humans, un risc creixent
El virus de l'Ebola està present en animals molt diversos. S'ha detectat en ratpenats, ximpanzés, goril·les, micos, antílops, porcs espins, diversos rosegadors, gossos i porcs. Es creu que el primer contagi conegut a humans, el 1976, es va produir a través de ratpenats frugívors -que s'alimenten de fruita-. El costum present en alguns països africans -i asiàtics- de menjar carn de ratpenat podia haver comportat que el virus infectés humans que duguessin a terme aquesta pràctica.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, el virus es transmet als humans a partir d'animals infectats, tant pel contacte amb la seva sang, excrecions i òrgans com per consumir-ne la carn. Tot i així, només hi ha uns 30 casos confirmats al llarg de la història de transmissió d'animals a humans. Aquests casos s'han donat a la República del Congo, República Democràtica del Congo, Gabon, Guinea, la Costa d'Ivori, el Sudan del Sud i Uganda.
Malgrat que el primer cas provingués molt probablement dels ratpenats, la proximitat evolutiva dels humans amb ximpanzés, goril·les o altres primats augmenta el risc de contagi, ja que els respectius sistemes de defensa -immunitaris- s'assemblen més.
El cas dels goril·les és curiós, perquè s'ha vist que quan es posen malalts s'aïllen, no acompanyen els seus congèneres en les migracions i gairebé no s'alimenten. Això evita que el virus es difongui en aquestes poblacions i acaba desapareixent.
Una de les vies de contagi dels primats no humans és que mengin fruita mossegada per ratpenats portadors del virus. Això fa que se'ls encomani. Alguns també mengen ratpenats. Amb els humans, el pas directe des dels ratpenats es pot donar per l'hàbit de menjar carn d'aquests animals. Per això, a Guinea se'n va prohibir el consum, a començaments d'any.
Quant als animals domèstics, els gossos poden contreure el virus, però la malaltia és asimptomàtica. Aquesta pot haver estat la raó del sacrifici del gos Excalibur, tot i que alguns experts havien pensat que era molt més útil mantenir-lo amb vida en condicions de seguretat i investigar quin procés segueix la infecció en l'animal.
Quant als gats, un dels màxims experts mundials en Ebola, David Sanders, de la Purdue University, afirma que no se'n coneix cap cas, però que la infecció no és impossible si el felí entra en contacte amb fluids d'una persona o un animal infectats.
El que resulta preocupant quant als animals salvatges a l'Àfrica és que es mouen per una àrea molt extensa. Per això, un estudi publicat a la revista eLife calcula que uns 22 milions de persones viuen a l'Àfrica en zones on hi ha risc de pas del virus d'animals a humans. A causa de l'augment de població i de la mobilitat -fins i tot entre països- i del contacte amb animals en zones selvàtiques fins ara poc freqüentades, les probabilitats d'infecció poden augmentar i l'expansió de la malaltia pot seguir patrons diferents dels que ha tingut en aquests vora quaranta anys. Molts països on no hi ha hagut contagi d'animals a humans no estan exempts d'aquest risc i els investigadors, citen, entre d'altres, Angola, el Camerun, Madagascar i Nigèria. I, quan té lloc el contagi, el pas entre humans sembla ara més fàcil, per l'increment de la mobilitat i del contacte.
Finalment, els científics es continuen fent una pregunta: si bé l'origen es troba en certes espècies de ratpenats, de quin altre animal pot haver vingut la infecció d'aquests mamífers voladors?
