El nou 9-N: Què canvia i què es manté respecte a l'inicial?

Des que el president de la Generalitat, Artur Mas, va plantejar una nova proposta per al 9-N, les preguntes al voltant d'aquesta convocatòria no paren de sorgir. El portaveu del govern i conseller de presidència, Francesc Homs, a 24 dies de la data assenyalada ha respost alguns dels principals interrogants en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio".

A continuació us expliquem les principals diferències i semblances entre aquest nou 9-N i la consulta inicial.

-Quins grups nous podran votar?

Els catalans que visquin fora de Catalunya, però que encara tinguin un DNI on hi consti un domicili a Catalunya podran votar. Això és així perquè, a diferència del 9-N inicial, on la referència era el cens (suspès per la decisió del TC), ara ho és el DNI. Per anar a votar, també servirà el NIE.

En canvi, ni el passaport, ni el carnet de conduir no és vàlid perquè no hi ha adreça.
Tampoc no serà vàlid el certificat d'empadronament.

- I si visc a Catalunya però el DNI té una adreça de fora?

La recomanació del govern és fer-se un nou DNI per poder votar el 9 de novembre. El conseller Homs ha explicat que, en contra del que va córrer per les xarxes socials, no servirà dur la targeta censal de les últimes eleccions.

-I si visc a l'estranger?

Hi haurà 14 punts de votació per a persones que visquin a l'estranger. Això és exactament igual que en la consulta original, com constava en el decret. La majoria de punts de participació són en països europeus, aprofitant el sistema de representació a l'exterior que té la Generalitat: És a dit, les 5 delegacions amb què compta la Generalitat, més les oficines per a l'acció comercial i a l'acció exterior del Departament d'Empresa.

En concret es podrà votar a Berlín, París, Londres, Nova York, Buenos Aires, Tòquio, Brussel·les, Sydney, Montreal, Mèxic, San José (UA), Milà, Bogotâ i Hong Kong.

Els catalans residents a l'estranger inscrits en el registre "Catalans residents a l'estranger" en data posterior al 26 de setembre d'enguany podran votar sempre que tinguin el DNI i es dirigeixin a un d'aquests punts, o a Catalunya.

-Quantes seus electorals hi haurà?

És una de les qüestions més sensibles. Al decret del 9-N hi constaven unes 7.000 seus electorals, però amb la proposta de Mas es parla d'unes 600, cosa que deixaria una ràtio d'una seu per cada 10.000 habitants. Bàsicament seran els instituts d'Ensenyament, però Homs ha afegit que n'hi haurà "unes quantes més". El govern les donarà a conèixer en els propers dies.

Homs ha puntualitzat que en cada col·legi electoral hi haurà diverses meses. I ha afegit que estan fent un dimensionament perquè el temps sigui de dos minuts per votant; per sobre del temps normal, però suficient "per fer les coses bé".

-347 municipis sense punt de participació?

Homs ha tornat a cridar a l'optimisme sense concretar-ho amb xifres. "Ho estem acabant de dimensionar amb precisió", ha dit. I ha afegit que per al govern "és important garantir que qui vulgui participar hi podrà participar". Per tant, ha dit que on no hi hagi un punt de participació hi haurà d'haver un dispositiu de mobilitat. "Els que vivim en un poble sabem que això de desplaçar-se a un altre municipi tampoc no és un drama", ha indicat.

S'ha plantejat posar urnes mòbils, però aquesta idea topa amb la dificultat de garantir que no hi hagi duplicitat de vot.

-Voluntaris als col·legis: Quants hauran de ser funcionaris?

A la pràctica, la qüestió de les persones que hauran de treballar per garantir la consulta canvia menys del que es podria pensar. Homs ha explicat que en el 9-N inicial els funcionaris que els tocava anar als col·legis electorals ja ho havien de fer de forma voluntària, ja que la Generalitat no hi podia obligar ni establir sancions per no fer-ho.

Si segons Mas caldran 20.000 voluntaris, Homs ha dit que ara, en oferir-se ells, serà més segur que hi podran arribar. I ha afegit que cal tenir en compte que hi ha "un exèrcit d'ajuntaments que tenen una gran predisposició a ajudar".

-Hi haurà vot anticipat?

No. En canvi, sí que hi ha la possibilitat de participar en la votació els 15 dies posteriors al 9-N. El govern ha previst aquesta possibilitat per a qui acrediti que el dia 9 no podrà anar a una mesa de votació i ha de ser per una causa de força major, com una malaltia. Això no vol dir que hi haurà urnes durant quinze dies, sinó que es facilitarà la votació a qui prèviament hagi acreditat que no pot anar a votar el dia 9.

-Quin horari serà?

Seran 12 hores de votació, com és habitual. Però el conseller Homs ha dit que encara s'ha de fixar si és de 8 a 20 hores o de 9 a 21 hores. Es precisarà en els pròxims dies.

-Es podrà votar dos cops?

No. Homs ha explicat que es garantirà que no hi hagi vot duplicat i "que no es puguin fer trampetes".

-Hi haurà observadors?

El govern convidarà observadors per garantir la transparència del procés. La gran cobertura mediàtica que es desplegarà també hi ajudarà, segons Homs.

-Quan se sabran els resultats?

El dia 10 de novembre al matí es coneixeran els resultats provisionals. Homs ha dit que s'han donat més marge que en unes eleccions perquè el dispositiu té elements diferents, però que si poden donar resultats provisionals amb tranquil·litat a les 11 o les 12 de la nit del mateix dia 9 de novembre ho faran.