Imatge de l'incendi de Vandellòs 1 l'any 1989.
Incendi de Vandellòs 1 l'any 1989.
Barcelona

Marcel Coderch, expert en energia, creu que hi ha deficiències en la seguretat de les nuclears catalanes

En el 25è aniversari de l'accident de Vandellòs I, l'exmembre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, creu que hi ha deficiències en la seguretat de les nuclears catalanes

RedaccióActualitzat

L'enginyer de telecomunicacions Marcel Coderch, expert en energia i exmembre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat (CADS), ha afirmat que l'accident de Vandellòs I, ara fa 25 anys, va estar a punt de ser un altre Txernòbil. Ho ha dit aquest dissabte, en una entrevista a Catalunya Informació.

Coderch ha explicat que l'accident va passar per causes imprevisibles: un foc a la sala de màquines, on hi ha els generadors. El foc va cremar els cables elèctrics i la central es va quedar sense llum i sense control. A més, per apagar el foc hi van tirar tanta aigua que van acabar inundant els sistemes de seguretat. Un incendi que en condicions normals hauria estat discret, per defectes de disseny -molt antic- de la central podia haver tingut unes conseqüències devastadores.

Preguntat sobre el paper del Consell de Seguretat Nuclear, Coderch ha recordat que aquest consell no actua en el moment de l'accident, però sí que ho ha de fer abans i després. I en el cas de Vandellòs no va imposar cap sanció als responsables, ha conclòs.

Coderch ha explicat que "vam estar molt a prop de tenir un Txernòbil dos, perquè el reactor era un gran bloc de grafit, molt inflamable. Si la temperatura hagués anat pujant, el nucli del reactor s'hauria encès -que és el que va passar a Txernòbil-, s'hauria cremat tot el material nuclear que hi havia i s'hauria alliberat a l'atmosfera".

L'exmembre del CADS ha dit que la situació en alguns moments va ser caòtica i només es va poder controlar per algunes bones decisions d'algun cap de torn, no pas de cap directiu. Afortunadament, no hi va haver víctimes immediates del moment de l'accident. Tampoc afectació general, perquè no es va encendre el reactor, ha recordat.

Com més inversió, més seguretat

Coderch ha estat molt crític amb la seguretat de les nuclears actuals. Ha remarcat que va molt lligada a la qüestió econòmica: "Es pot fer una central nuclear de molta seguretat si s'està disposat a fer una gran inversió". Però la indústria considera que s'ha de trobar un equilibri entre seguretat i inversió. "Hi ha un estira-i-arronsa sobre on es posa el nivell de seguretat que es considera adequat i que permet que la planta tingui un rendiment econòmic".
Coderch pensa que s'ha anat millorant en seguretat, que s'ha après com evitar accidents que ja es coneixen, però el llistat de possibles incidents és enorme i els tècnics tenen una capacitat limitada de preveure'ls i tampoc es fan les inversions necessàries.

Deficiències en seguretat a les nuclears catalanes

Parlant de la seguretat de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya (Vandellòs I, Ascó I, Ascó II), Coderch ha volgut remarcar que són més segures perquè són més modernes: pertanyen a una segona generació de reactors nuclears. Però no n'hi ha prou, perquè ja hi ha reactors de tercera generació que són més segurs. Una vegada més, tot depèn de la inversió. La seguretat es pot millorar en la mesura que s'estigui disposat a invertir-hi més:

"Això que diuen que el cost de l'energia nuclear és més barat, doncs si hi poséssim el nivell de seguretat que hauria de tenir, potser no ho seria. S'hauria de veure".

No hi ha pla d'evacuació

Coderch també creu que encara hi ha molta opacitat a l'hora d'informar. Diu que encara no hi ha un veritable pla d'evacuació civil i que no s'informa la població del risc d'estar a prop d'una central nuclear:

"No es vol fer conscient la població que està en una situació de risc".

Segons Coderch, s'ha d'informar la gent del que cal fer en cas que el risc es materialitzi:

"Tenir la gent enganyada no disminueix el risc".

Decidir ara el futur

Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món: més del 50 per cent del consum elèctric que s'hi fa prové de les centrals nuclears catalanes. I "ja estan a la tercera edat". Coderch ha fet notar que ara és el moment de preveure què es fa en el futur, d'aquí a 10 o 12 anys, quan s'hagin de prendre les decisions de renovar-les, allargar-los la vida o substituir-les. "Si esperem aquests 10 o 12 anys, no hi haurà opcions".

Anar al contingut