Tercer aniversari del cessament definitiu de la violència d'ETA
Les condicions de desarmament de l'organització i del govern espanyol són molt diferents
Fa 3 anys, tres encaputxats pertanyents a l'organització armada ETA anunciaven el cessament definitiu de la seva activitat armada després de més de 40 anys de lluita i feien una crida als governs espanyol i francès per obrir un procés de diàleg directe per resoldre les conseqüències del conflicte per, així, superar la confrontació armada. Tot i que l'anunci s'ha complert, encara queda pendent dissoldre de manera definitiva l'organització i fer-ne efectiu del desarmament.
Les reaccions a aquest tercer aniversari no s'han fet esperar. El lehendakari Iñigo Urkullu insisteix en la necessitat del desarmament i desaparició d'ETA, en el reconeixement del "injust dany causat" i en la importància de la modificació de la política penitenciària. D'altra banda, Joseba Aguibar, del PNB, opina que ETA perjudica a l'Esquerra Abertzale mentre no es dissolgui i afirma que "com més temps deixi passar està sumint en la incertesa la mateixa Esquerra Abertzale". Óscar Matute, d'Euskal Herria Bildu, denuncia l'actitud del govern del PP i parla d'una "falta de determinació d'aquells que podent contribuir a una aposta per una societat normalitzada i d'un reconeixement de totes les víctimes, estan esperant en comptes de fer".
Per poder començar de manera efectiva el procés final de dissolució, ETA reclamava en el seu anunci negociacions amb França i Espanya, sobretot per parlar de la sort dels presoners de l'organització i trobar una manera de retornar-los al País Basc. Segons el recompte mensual de setembre de l'associació de suport als presoners bascos Etxerat, hi ha al voltant de 470 presoners d'ETA repartits en 76 presons; d'aquests, un centenar es troben a França.
