Dilma Rousseff guanya per un estret marge les eleccions presidencials al Brasil
Dilma Rousseff, lidera, amb un 51% dels vots, la segona volta, i Aécio Neves obté un 48%.
La presidenta brasilera, Dilma Rousseff, lidera, amb un 51,45% dels vots, la segona volta de les eleccions presidencials celebrades al Brasil i venç l'opositor Aécio Neves, que obté un 48,55%, després de ser escrutat el 98% del cens, segons el primer butlletí oficial del tribunal electoral.
Així doncs, Rousseff ha guanyat per un escàs percentatge i aquests resultats són pràcticament definitius.
Aquestes eleccions han estat les més disputades des de la restauració de la democràcia. Rousseff manté el carisma en molts sectors del país, sobretot entre els habitants de les faveles de Rio de Janeiro, on la seva política ha portat pau social i una certa prosperitat econòmica.
Evidentment, la vida a les faveles no és fàcil, però ha millorat gràcies a la pacificació impulsada pel govern, primer de Lula da Silva i després de Dilma Rousseff.
A les faveles, doncs, molta gent ha votat Rousseff, però a les parts baixes de les grans ciutats, com ara Rio de Janeiro, Neves era el gran salvador, com l'únic capaç d'injectar aire fresc a la política brasilera i d'acabar amb els escàndols de corrupció protagonitzats per membres del Partit dels Treballadors. També el veien com l'únic que podia potenciar un altre cop l'economia del Brasil, ara en hores baixes.
Una economia que caldria cuidar, sobretot la del sector industrial, especialment castigat tant per la crisi internacional, que ha envaït el país d'empreses estrangeres, com per les polítiques del govern.
Així explicava Claudemir Galvani, economista de la Pontifícia Universitat Catòlica de Sao Paulo:
"S'haurà de fer un gran esforç perquè tornin les inversions. El govern haurà de fer acords apropiats principalment amb la indústria per generar inversions i tornar a fer créixer el PIB."
Però la trava més gran per a l'economia brasilera són les deficients infraestructures que té el país, que encareixen enormement qualsevol moviment de mercaderies. S'ha invertit en estadis que no serveixen per a res, però no prou en carreteres o ferrocarrils.
