El bloc prooccidental del president Poroixenko s'imposa a Ucraïna, segons sondejos a peu d'urna
Poroixenko i la resta de formacions europeistes han aconseguit més del 70% dels escons, segons els sondejos a peu d'urna. Els resultats oficials se sabran aquest dilluns.
El bloc prooccidental del president Poroixenko s'imposa a les eleccions legislatives a Ucraïna. Vuit mesos després de la revolta popular que va fer fora el règim prorús, el partit de l'actual president ucraïnès, Petro Poroixenko, i la resta de formacions europeistes han aconseguit més del 70% dels escons, segons els sondejos a peu d'urna, i han relegat a la mínima expressió els prorussos i els seus tradicionals aliats, els comunistes. Precisament, els comicis s'havien avançat per apuntalar el bloc proeuropeu en un context de guerra contra els rebels russòfons de l'est.
El grup liderat per Poroixenko hauria estat el partit més votat, amb el 23% dels vots. El segon partit més votat hauria estat el Front Popular, del primer ministre, Arseni Iatseniuk, amb un 21% dels vots. La sorpresa dels sondejos podria ser l'entrada del partit ultranacionalista Llibertat.
Els hereus del president prorús que la revolta va fer fugir, el Bloc d'Oposició, es mantenen al Parlament amb un 7,6 per cent.
Aquest serien, de moment, els resultats d'aquest diumenge d'eleccions legislatives, les primeres des de la revolta de Maidan, que va fer fora el president del país, Víktor Ianukóvitx, el febrer.
Si es confirmen aquests resultats, el nou Parlament serà un bon aliat del president per dur a terme les reformes que han de portar Ucraïna cap a Europa. De moment, el president Petró Poroixenko ja ha comparegut en públic per proclamar la victòria del bloc proeuropeu.
Dels més de 36 milions d'electors del cens, aproximadament cinc no han anat a les urnes. Són els ciutadans de Crimea, territori que es va annexionar Rússia, i els d'una part de les regions en guerra controlades pels prorussos.
La meitat de les circumscripcions de les províncies rebels de Donetsk i Lugansk han boicotejat els comicis. Però, a part d'això, la votació ha estat neta i transparent. S'ha d'esperar l'informe dels observadors de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.
Els esforços del govern s'han centrat a garantir la normalitat a les zones en tensió que controla.
La Rada Suprema, el Parlament, té 450 escons. La meitat s'elegeixen proporcionalment als resultats de cada partit. Cada formació ha d'aconseguir almenys el 5% de vots per obtenir representació. L'altra meitat s'elegeix per sistema nominal majoritari per districtes: el candidat amb més vots en una circumscripció es queda l'escó.
El fet que en alguns llocs no es pugui votar fa que els 225 escons nominals s'hagin reduït a 199. Per tant, segons les previsions, el nou Parlament només tindrà 424 diputats.
Un mes després de les eleccions, els diputats elegiran un nou govern.
