La Fiscalia podria presentar una querella per suposats delictes en el procés participatiu del 9-N

La Fiscalia Superior de Catalunya podria estar preparant una querella, que podria presentar en les properes hores davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pels fets suposadament delictius que haurien tingut lloc durant el procés participatiu del 9-N. Fonts polítiques apunten que els organs judicials es mouen en aquesta direcció, tot i que des dels estaments jurídics no es confirma. Igualment, tampoc no s'ha precisat la persona o persones contra les quals aniria dirigida aquesta querella, ni tampoc els suposats delictes que se'ls atribuirien com a conseqüència de la celebració del procés participatiu.

A conseqüència del desenvolupament de les diligències d'investigació que es van dur a terme aquest diumenge i de les diferents denúncies presentades als jutjats de guàrdia, "les bases de la querella són jurídicament molt sòlides", segons fonts judicials citades per l'agència EFE.

Aquest dissabte, la Fiscalia va obrir diligències per determinar si la cessió de locals públics per a la celebració del procés participatiu era constitutiva de delicte. En aquest context, va demanar a la Generalitat que aclarís si va ordenar cedir escoles per al 9-N i als Mossos d'Esquadra que identifiquessin els responsables de l'obertura de locals públics utilitzats com a punts de votació. A més, també va sol·licitar suport a la Guàrdia Civil per localitzar el responsable de l'empresa Unipost, que havia distruibuït la propaganda relacionada amb el 9-N.

Diumenge al vespre, al final de la jornada de votació, la Fiscalia continuava recollint dades arran de les denúncies presentades per estudiar si concorren en responsabilitats penals. Els Mossos d'Esquadra han remès un escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya en el qual la Generalitat es responsabilitza de l'obertura de locals públics durant la jornada, sense facilitar la identitat de les persones que ho van autoritzar. En l'escrit, els Mossos es remeten a una carta de la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, en la qual sosté que no està "en condicions" de facilitar aquestes identitats perquè "s'ignoren les condicions concretes en què es pot haver accedit a cadascuna de les dependències".