La Fiscalia Superior de Catalunya serà qui decidirà si presenta una querella pel 9-N

La reunió de les cúpules fiscals catalana i de l'Estat a Madrid per parlar d'una eventual querella contra el govern per no haver acatat la suspensió del procés participatiu del 9-N ha acabat sense que hi hagi cap confirmació de si es presentarà, quan i contra qui. La trobada ha començat a les cinc i s'ha allargat una mica més d'una hora. L'han encapçalada el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, i el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada.

Al final de la reunió, la Fiscalia General de l'Estat ha informat en un comunicat que "s'ha estudiat la valoració juridicopenal dels fets esdevinguts al voltant de l'anomenat procés de participació". I ha afegit que "la Fiscalia Superior de Catalunya donarà explicacions al fiscal general de l'Estat de la decisió que adopti en el marc dels principis de legalitat i imparcialitat que regeixen l'actuació del ministeri públic".

No hi ha hagut confirmació, per tant, de si hi haurà querella i contra qui, sinó que s'ha volgut presentar la reunió com a tècnica. I no tan sols així, sinó que fonts de la Fiscalia han indicat que la denúncia encara està verda i que podria anar més per llarg del que s'havia dit. El que ha quedat clar, però, és que aquesta eventual querella dependrà de la Fiscalia Superior de Catalunya, que és qui en tindrà l'última paraula. 

Caldrà veure, doncs, si, com les mateixes fonts havien informat prèviament, la querella s'adreçarà contra el president, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, i, en canvi, en quedarien al marge el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i la titular d'Ensenyament, Irene Rigau, així com els altres consellers de què s'havia parlat.

També s'havia dit que la querella contra el president i la vicepresidenta de la Generalitat seria pels suposats delictes de prevaricació i desobediència, i se n'exclouria, per tant, el de suborn, que s'havia comentat en un principi. Són uns delictes que tenen una pena de 7 a 10 anys d'inhabilitació i entre 6 mesos i 1 any de presó, respectivament.

Fonts judicials han indicat a Catalunya Ràdio que els fiscals catalans no veuen clar acusar Mas i Ortega del delicte de prevaricació ni estendre la querella contra la consellera d'Ensenyament. Mantindrien l'acusació per desobediència i pel delicte contra les institucions de l'Estat, que comporta penes d'inhabilitació, si bé remarquen que encara no està tancat. 

Des d'àmbits judicials han fet saber el malestar provocat per les declaracions de la dirigent del PPC Alícia Sánchez-Camacho i altres membres del PP, com Esteban González Pons, que van anunciar per a principis d'aquest setmana una querella de la Fiscalia contra el govern. Algunes associacions de fiscals han afirmat que són una ingerència i que danyen la seva imatge.

Dos dies després del 9-N,  Sánchez-Camacho va avançar que hi hauria querella, tot i que la situava dimarts, unes declaracions que van indignar el govern de la Generalitat, que va rebutjar que el PP fes de "portaveu de la Fiscalia" i va reclamar una separació real de poders.

La Fiscalia Superior de Catalunya ha de decidir si inclou en la querella la denúncia que el sindicat d'ultradreta Manos Limpias va presentar contra Mas i alguns consellers. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya encara no l'ha admès a tràmit perquè està a l'espera de saber què fa el Ministeri Públic. I també hi podria sumar les denúncies que particulars i partits, com UPyD i PxC, van presentar contra la votació.

La possibilitat que es presenti una querella contra el govern per la votació de diumenge ha estat una especulació des de l'endemà del 9-N. La Fiscalia Superior de Catalunya ja va obrir diligències la vigília del procés participatiu i va demanar que la Generalitat digués si havia ordenat obrir els instituts i que s'identifiquessin les persones responsables de facilitar l'accés als locals. El mateix dia de les votacions no es van fer identificacions, Mas va deixar clar que el responsable últim era ell i Interior va remetre la llista de locals públics oberts per al procés. L'escrit de la Generalitat no especificava noms ni cognoms de ningú i indicava que el responsable de l'acció d'obrir els locals era la Generalitat.