Belgrad

Toc d'alerta de la Unió Europea a Sèrbia per l'assalt a ambaixades de Belgrad

Actualitzat a les 10:58 h   22/02/2008

L'alt representant de la política exterior europea, Javier Solana, ha fet una crida a Sèrbia perquè protegeixi les ambaixades estrangeres a Belgrad, i alerta que els incidents de les últimes hores poden fer empitjorar les relacions amb la Unió. És la resposta a l'assalt de les ambaixades dels Estats Units, Alemanya, Turquia i Croàcia per part de manifestants contraris a la independència de Kosovo. En el cas de la nord-americana, els ultres hi van calar foc i hi ha aparegut una persona carbonitzada, que no formava part del personal adscrit a l'ambaixada. Els Estats Units han presentat una protesta formal al govern serbi per la passivitat policial i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha condemnat aquesta violència.

Crida a la calma des de la Unió Europea a Sèrbia després dels incidents de les últimes hores però també advertències. L'alt representant europeu per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana, ha recordat a Sèrbia que és obligació dels països protegir les ambaixades que es troben en el seu territori, i ha advertit que l'actual clima de violència impedeix l'acostament del país a l'adhesió a la UE. Solana ha destacat que "el clima ha de calmar-se per reprendre les negociacions".

Representants d'Eslovènia, país que ostenta actualment la presidència de la Unió, han reiterat que les autoritats sèrbies "són responsables de canviar la situació" i que "la policia ha de fer tot el necessari per protegir les ambaixades estrangeres a Belgrad".

Grups de radicals amb la cara tapada i carregats amb barres de ferro i bengales van llançar còctels Molotov i van incendiar l'ambaixada dels Estats Units a Belgrad, enrabiats perquè el govern nord-americà ha reconegut la independència de Kosovo. Dues plantes de la secció consular van quedar completament calcinades i, davant la passivitat policial, els emmascarats van envair l'edifici. Un cop apagades les flames a l'interior es va trobar el cadàver d'una persona carbonitzada, probablement un dels manifestants.

Com aquesta, les ambaixades d'Alemanya, Turquia i Croàcia també van rebre atacs, així com diverses empreses occidentals. El balanç dels incidents, a banda de la persona carbonitzada, és de 150 ferits, bona part dels quals eren policies, que segons els testimonis, no van actuar fins que les imatges de l'ambaixada en flames es van emetre en directe per televisió i el Departament d'Estat de Washington va exigir al govern de Belgrad protecció immediata.

L'ambaixador nord-americà a Belgrad ha declarat que se sent ultratjat i ha dirigit el dit acusador directament al govern serbi, a qui correspon, diu, la responsabilitat sota la llei internacional de protegir instal·lacions diplomàtiques, particularment, ambaixades.

Des del govern serbi, el ministre d'Afers Exteriors ha atribuït els fets a un grup minoritari, a qui ha acusat de fer malbé la imatge de Sèrbia a l'estranger i dels quals ha dit que no representen el sentiment col·lectiu. El govern de Sèrbia, ha afegit, no tolerarà aquest tipus d'episodis.

Els pitjors aldarulls

Els incidents més greus des de la declaració d'independència de Kosovo es van produir després d'una multitudinària manifestació contra aquest fet. Més de 200.000 persones es van aplegar davant el Parlament de la capital sèrbia, convocades pel govern i els principals partits polítics.

Acompanyats del cineasta Emir Kusturica i el jugador de bàsquet Dejan Bodiroga, el primer ministre, Vojislav Kostunica, i el líder radical Tomislav Nikolic van expressar el seu enuig per la pèrdua de l'exprovíncia. Cap referència, però, a un fet clau per entendre la secessió kosovar: l'intent de neteja ètnica de l'expresident Milosevic contra la majoria albanesa de Kosovo el 1999.

La ràbia també va derivar en enfrontaments a la frontera de Sèrbia i Kosovo entre grups de radicals i soldats de les forces de l'OTAN, que continuaran desplegades almenys fins que els kosovars tinguin exèrcit propi.