Un any de la revolta de Maidan amb commemoracions i records a les víctimes de la repressió

Fa exactament un any de la revolta de Maidan, la protesta d'un sector de la societat ucraïnesa contra el govern d'un president, Víktor Ianukóvitx, que l'obligava a escorar-se cap a Moscou. La nit del 21 de novembre, un grup d'estudiants es va concentrar a la plaça de la Independència, Maidan.

Una altra vegada la plaça Maidan, ocupada aquells dies pels opositors, ha tornat a ser el centre d'una llarga jornada de commemoracions, amb records a les víctimes de la repressió i amb actes institucionals, que ha tingut com a convidat estrella el vicepresident nord-americà, Joe Biden.

Han estat dotze llargs mesos que han marcat la història d'Ucraïna i que han canviat les relacions de Rússia amb el món:

Tot va començar el mes de novembre de l'any passat. Van ser només uns centenars d'estudiants. Però la repressió que van patir va convertir Maidan en el símbol d'una contestació: contra el sistema, contra Rússia i a favor dels valors que Europa representa.

El desembre, Maidan creix i es converteix en un poble revoltat. El govern hi envia la temible policia antiavalots. Per cada tenda arrencada, se'n planten desenes. L'extrema dreta també s'instal·la a la plaça.

Canvia l'any i el govern perd el control del centre de la capital. Maidan ocupa edificis oficials i es protegeix amb barricades i patrulles d'autodefensa.

El mes de febrer, Ianukóvitx desferma la violència. Els franctiradors provoquen una carnisseria a Maidan. A finals de febrer, més de 100 activistes i 18 policies han mort al centre de Kíev.

Amb mediació europea, president i oposició arriben a un pacte. Ianukóvitx, però, tem per la seva vida i fuig. Un govern provisional s'instal·la a Ucraïna. Per Moscou, un cop d'estat. Brussel·les i Washington beneeixen el nou ordre.

La tensió es trasllada a Crimea. Rússia envaeix la península amb militars sense divisa.

El mes de març els prorussos organitzen i guanyen un referèndum fet sota el setge militar de Moscou. Putin firma l'annexió de Crimea. Rússia ho celebra, i occident no reconeix el canvi de fronteres.

Els Estats Units i la Unió Europea imposen sancions a Rússia.

A l'abril esclata un nou focus de la crisi. Activistes pro russos, una altra vegada amb el suport de Moscou, es revolten contra el govern de Kíev a les regions russòfiles de Donetsk i Lugansk.

El mes de maig les dues regions celebren referèndums i es declaren independents.

A Kíev, el pro occidental Petró Poroixenko guanya les presidencials i ordena una gran ofensiva militar contra les regions en guerra.

En ple estiu, al juliol, Putin continua jugant al gat i a la rata. Acumula tropes a la frontera i arma els rebels.

Milicians pro russos, amb un míssil subministrat per Moscou, segons Washington i l'OTAN, abaten un avió civil de Malaysia Airlines. Moren les dues-centes noranta-vuit persones que hi viatjaven.

I s'arriba al setembre quan es firma una treva, que es va desfent a poc a poc després de les eleccions legislatives a Ucraïna.

Arribem al present, a l'actualitat. L'Ucraïna del Maidan revoltat ha desaparegut. La plaça ha anat tornant a la normalitat.

Les barricades i el foc són el passat. Kíev ha anat reprenent el seu pols. Pel camí ha perdut Crimea i també el control de bona part de Donetsk i Lugansk. I Rússia continua amb la invasió.