Beyi Caid Essebsi guanya la primera volta de les presidencials a Tunísia amb el 47% dels vots
Tunísia culmina la Primavera Àrab amb les primeres eleccions presidencials que necessitaran d'una segona volta
El candidat laic Beyi Caid Essebsi sembla que podria haver guanyat les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge a Tunísia amb un 47,80% dels vots en aquesta primera volta, segons les primeres enquestes a peu d'urna.
Segons una agència privada de sondejos, Essebsi, líder del partit Nida Tunis (La Crida de Tunísia), que va vèncer ja en les legislatives, amb aquests resultats estaria per davant del president sortint Moncef Marzuki que obtindria el 26,90% dels vots.
Segons aquesta agència, el líder d'esquerra del Front Popular, Hama Hamami, aconseguiria un 10,20% i Eslim Riahi, líder de la Unió Patriòtica Lliure (UPL), un 5,40%.
D'acord amb aquestes estimacions, en no aconseguir Essebsi, de 88 anys, la majoria absoluta, que és del 50% més un, s'hauria de celebrar una segona volta entre ell i Marzuki d'aquí a tres dies.
Beyi Caid Essebsi, que era el gran favorit en aquests comicis, és un veterà polític conegut pel seu aperturisme, que va basar la seva campanya electoral a oferir una alternativa laica i democràtica als partits islamistes.
La participació en les eleccions presidencials tunisianes han estat al voltant d'un 60% i la jornada s'ha viscut en total normalitat.
Amb aquestes eleccions es tanca una llarga transició política que va començar el gener del 2011, quan una revolta popular va fer fora el dictador Ben Ali després de 27 anys en el poder.
Des de la seva independència, el 1956, i fins a la revolta del 2011, Tunísia només ha conegut dos presidents: Abib Burguiba i el deposat Ben Alí.
Per garantir la seguretat d'aquests comicis, el Ministeri de Defensa ha desplegat 38.000 militars arreu del país. Els ciutadans poden votar en 11.000 col·legis electorals fins a les sis de la tarda.
Un èxit de la Primavera Àrab
L'èxit del procés de reformes a Tunísia es considera una excepció, ja que la resta de països on hi va haver Primavera Àrab han acabat sucumbint a la repressió o no s'hi ha pogut consolidar l'estabilitat política per afrontar les reformes democràtiques.
