El port de Barcelona vol continuar liderant el Mediterrani amb la seva transformació
El port de Barcelona és el primer del Mediterrani si se sumen les activitats comercials i les de turisme. Té, però, rivals importants com València i, en un futur, Tànger. Per mantenir el liderat, el port està immers en un procés de transformació que s'acabarà el 2010 i que en doblarà la superfície. Unes obres que portaran nous espais portuaris, com l'emblemàtic edifici Vela de l'arquitecte Bofill, o la futura terminal de creuers. Instal·lacions que ajudaran a consolidar el port com el primer d'Europa en nombre de turistes.
El de Barcelona és el primer port en facturació del Mediterrani, sumades totes les activitats: les comercials i les turístiques. El trànsit de passatgers suposa només una part dels bons resultats obtinguts durant el 2007: més de 150 milions d'euros facturats i 51 milions de tones de trànsit total. Xifres que situen el port com a líder de tot l'Estat en valor de mercaderies transportades. Però l'objectiu és créixer més. D'aquí la construcció de nous molls per atendre els increments de trànsit que portarà el mercat.
L'important procés d'ampliació del port de Barcelona busca assumir més trànsit marítim i no deixar-se avançar per altres ports, especialment pel de València, que, per proximitat, és el seu evident competidor.
Dura competència
En xifres concretes, hi ha apartats en què el port de Barcelona no és el millor. En el trànsit de contenidors, València i Algesires el superen. Algesires va tenir el 2007 un trànsit de 3,4 milions de contenidors. En segon lloc hi ha València, amb 3 milions. Barcelona en va assumir 2,3 milions.
Però a tots ells els apareix en un futur pròxim un potent competidor que aspira a convertir-se en la nova porta d'entrada al Mediterrani. S'està construint a Tànger i està previst que tingui capacitat per a 8 milions i mig de contenidors l'any. Gairebé el mateix volum de contenidors que van assumir els d'Algesires, València i Barcelona junts el 2007.
Vist d'aquesta manera, la competència de Tànger sembla que serà directíssima. El port de Barcelona, però, té al seu favor que la seva activitat és més diversificada de la que tindrà el port marroquí. L'ampliació, doncs, garanteix el futur del port, que vol continuar sent la principal porta logística del Mediterrani.
L'important procés d'ampliació del port de Barcelona busca assumir més trànsit marítim i no deixar-se avançar per altres ports, especialment pel de València, que, per proximitat, és el seu evident competidor.
Dura competència
En xifres concretes, hi ha apartats en què el port de Barcelona no és el millor. En el trànsit de contenidors, València i Algesires el superen. Algesires va tenir el 2007 un trànsit de 3,4 milions de contenidors. En segon lloc hi ha València, amb 3 milions. Barcelona en va assumir 2,3 milions.
Però a tots ells els apareix en un futur pròxim un potent competidor que aspira a convertir-se en la nova porta d'entrada al Mediterrani. S'està construint a Tànger i està previst que tingui capacitat per a 8 milions i mig de contenidors l'any. Gairebé el mateix volum de contenidors que van assumir els d'Algesires, València i Barcelona junts el 2007.
Vist d'aquesta manera, la competència de Tànger sembla que serà directíssima. El port de Barcelona, però, té al seu favor que la seva activitat és més diversificada de la que tindrà el port marroquí. L'ampliació, doncs, garanteix el futur del port, que vol continuar sent la principal porta logística del Mediterrani.
