El Constitucional accepta la demanda per il·legalitzar el partit islamista moderat que governa Turquia
El Tribunal Constitucional de Turquia ha obert avui el procés que podria portar a la il·legalització per activitats antilaiques del governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament. Per unanimitat, els jutges han acceptat la demanda presentada pel fiscal fa dues setmanes i que inclou la petició d'inhabilitar durant cinc anys uns 70 dirigents, entre els quals hi ha el president, Abdullah Gül, i el primer ministre, Recep Tayyip Erdogan. Es tracta del fins ara últim episodi de la pugna entre l'elit secular turca i el partit islamista que és al poder des de l'any 2002. La formació d'Erdogan té 30 dies per preparar la defensa. La demanda amenaça l'estabilitat de Turquia i dificulta encara més les negociacions d'adhesió a la UE.
"És la guerra", en paraules d'un dels analistes polítics turcs més reconeguts. El Tribunal Constitucional de Turquia acabava d'acceptar, aquesta tarda, la causa del fiscal general per il·legalitzar el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, els islamistes moderats que governen amb majoria absoluta. Els acusa del que són, d'islamistes, i de posar en qüestió els fonaments laics d'una república on les elits, sobretot militars i judicials, són detractores acèrrimes dels religiosos.
La petició del fiscal inclou la prohibició de fer política al president Gül i al primer ministre Erdogan, en el poder des de 2002.
Tots dos han dirigit un procés de reformes econòmiques amb èxit, però han aixecat l'oposició dels sectors més laïcistes, sobretot arran de la reforma constitucional per permetre el mocador al cap a les universitats. Pels islamistes, la decisió judicial és un atac a la democràcia. I la Unió Europea n'havia advertit en contra. La lira i la borsa han caigut amb força.
La petició del fiscal inclou la prohibició de fer política al president Gül i al primer ministre Erdogan, en el poder des de 2002.
Tots dos han dirigit un procés de reformes econòmiques amb èxit, però han aixecat l'oposició dels sectors més laïcistes, sobretot arran de la reforma constitucional per permetre el mocador al cap a les universitats. Pels islamistes, la decisió judicial és un atac a la democràcia. I la Unió Europea n'havia advertit en contra. La lira i la borsa han caigut amb força.
