Madrid
Actualitzat a les
20:50 h
09/04/2008
Els astrònoms del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han descobert el planeta de fora del sistema solar més semblant a la Terra. És a trenta anys llum del nostre planeta, dins la constel·lació de Leo, és rocós i té una massa cinc vegades superior a la de la Terra. El planeta, que s'anomena GJ436c, és el més petit trobat mai fora del sistema solar. També destaca la manera com l'han trobat, mitjançant les pertorbacions que provoca en l'òrbita d'un altre planeta, el GJ436, que va sorprendre els experts perquè tenia forma el·líptica. La tècnica utilitzada podrà servir per detectar altres planetes semblants a la Terra situats a anys llum del planeta blau.
L'investigador del CSIC Ignasi Ribas destaca que si es confirma el descobriment "el nou exoplaneta serà
el més petit descobert fins ara i el
primer localitzat per les pertorbacions exercides sobre un altre planeta del sistema. Per això, s'obre un nou camí que hauria de permetre la detecció de planetes encara més petits en un futur pròxim, amb l'objectiu final de descobrir mons cada vegada més semblants a la nostra Terra".
El "cosí extrasolar" de la Terra, com es podria anomenar, ha engrossit la llista de les "
superterres", que és el nom amb què es coneixen els planetes semblants i una mica més grans que la Terra. Fins ara se n'han localitzat quatre, i el més petit és el GJ436c. El descobriment ha tingut ressò a la revista "Astrophysicial Journal Letters". En total, es coneixen més de 300 planetes de fora del sistema solar, però la majoria són grans masses gasoses, semblants a Júpiter.
El fons de la qüestió és que un planeta habitable, on pugui haver-hi alguna forma de vida, ha de tenir una massa similar a la de la Terra, aigua líquida a la superfície, atmosfera i una distància orbital respecte a la seva estrella semblant a la que separa la Terra del Sol. En qualsevol cas, però, el GJ436c
no seria habitable, perquè està molt més a prop de la seva estrella que la Terra respecte al Sol.
La Terra completa el gir sobre si mateixa en 24 hores, mentre que el GJ436c triga 4,2 dies terrestres. I mentre que el nostre planeta tarda 365 dies a fer la volta al Sol, el nou planeta només en tarda 5,2.
La tècnica que s'ha fet servir, mitjançant càlculs informàtics, és, salvant les distàncies, la modernització de la que va permetre descobrir
Neptú al segle XIX. Entre el 1843 i el 1845, els astrònoms Urbain Le Verrier i John Adams van estudiar els moviments d'Urà i van comprovar que tenia desviacions, que van atribuir a la pertorbació causada per un altre planeta. Al cap d'un any, el científic John Gottfried es va basar en aquestes prediccions per localitzar Neptú.