Ankara

Turquia reforma una llei per ampliar la llibertat d'expressió en un gest per acostar-se a Europa

El Parlament turc ha aprovat la reforma d'una llei per ampliar la llibertat d'expressió, un dels aspectes que la Unió Europea li criticava. La mesura, aprovada per 250 vots a favor i 65 en contra, fa més precís l'article del Codi Penal referit a la denigració de la identitat turca, redueix de tres a dos anys de presó la pena màxima prevista per aquest delicte i en condiciona la persecució judicial a una autorització del govern. Enmig d'un debat crispat, el projecte de llei impulsat pel partit islamista moderat Justícia i Desenvolupament, actualment al poder, ajudarà a acostar-se al club comunitari, segons ha defensat l'executiu d'Ankara.

A partir d'ara a Turquia farà falta el permís del ministre de Justícia per obrir un cas per vulneració de l'article 301 del Codi Penal de Turquia, que castiga delictes com per exemple l'insult a la nació turca i als òrgans de l'Estat. A més, la pena màxima serà de dos anys en lloc de tres, cosa que permetrà als condemnats evitar la presó, i s'elimina l'agreujant d'haver proferit l'"insult" en un país estranger.

El vague concepte de "nació turca" a què fins ara es referia l'article ha estat substituït pel de "nació turca", i de "república", pel d'"estat de la república de Turquia". La modificació d'aquesta llei, modificació que exigia a la Unió Europea per a l'adhesió, ha de suposar un pas endavant en la llibertat d'expressió d'aquest país i pretén evitar que els fiscals nacionalistes puguin acusar amb facilitat els intel·lectuals més crítics amb l'Estat.

I és que, tot i que actualment no hi ha cap persona empresonada per aquests fets, molts intel·lectuals, entre els quals el premi Nobel de literatura Orhan Pamuk, han estat perseguits basant-se en aquesta legislació, sobretot per haver denunciat el genocidi del poble armeni de començaments del segle XX. En els últims dos anys, de fet, 1.800 persones han estat jutjades per vulneració de l'article 301, tot i que només dues van ser finalment condemnades.

Molts pensen, però, que la mesura no és més que un gest de cara a la galeria que no suposarà una obertura real de Turquia, perquè només suposa una canvi superficial. És per això que molts especialistes i activistes dels drets humans reclamen l'abolició total de la llei. El govern, però, s'hi ha negat al·legant que en l'ordenament jurídic d'altres països europeus existeixen textos similars.