París

Més llibertats però futur més incert a la França hereva del Maig del 68

Actualitzat a les 20:51 h   07/05/2008

Tal dia com avui de fa 40 anys va tenir lloc l'ocupació de la Sorbona, l'impuls definitiu de la revolta que es coneix com a Maig del 68. Una revolta impulsada per estudiants, a qui es van afegir després els obrers, i que ha marcat els esquemes socials i culturals de les generacions posteriors. Quatre dècades després, els analistes es pregunten què queda d'aquelles mítiques revoltes. Llavors els estudiants tenien feina assegurada, però es rebel·laven contra una societat que els marcava el camí. Ara hi ha més llibertats, però el futur és més incert.

Els universitaris de la França del 68 tenien feina assegurada quan acabaven els estudis. Però la rigidesa del sistema els ofegava i es van rebel·lar contra un model excessivament programat, conservador i moralista. Aquests estudiants no volien la vida dels seus pares. Els d'ara, en canvi, aspiren com a mínim a mantenir-la, conscients que estan condemnats a viure pitjor.

Raphaël Glucksmann és fill d'un importantíssim filòsof de la generació del 68. Entre tots dos, han analitzat els canvis que hi ha hagut des d'aquella mítica primavera per entendre com ha canviat el món en tot aquest temps.

Creu que les manifestacions d'ara són de defensa, però no aspiren a noves conquestes. I és aquesta por a l'aventura el que troba més preocupant perquè, diu, aquesta generació és la que haurà d'enfrontar-se al món actual. Defineix la França que ha escollit Sarkozy i que és fruit dels últims 40 anys com un país esquizofrènic. "D'un costat, hi ha una societat que s'ha modernitzat però, en canvi, continuem tenint un Estat idèntic, amb els mateixos mites nacionals i les mateixes pràctiques opaques. I amb un missatge polític que no arriba als joves. Curiosament, tal com passava el maig del 68."

És així com alguns analistes expliquen la victòria de l'anunci de ruptura fet fa tan sols un any per Nicolas Sarkozy. Però, de moment, el president ha perdut la confiança dels francesos, que prefereixen mirar el passat amb nostàlgia abans que fer front a un futur incert.