L'efervescència d'un any marcat pel mes de maig

Actualitzat a les 19:39 h   07/05/2008

Si hi ha una paraula que defineix l'any 1968 és efervescència. És un fenomen global. A tot arreu, a l'Europa occidental, al bloc soviètic, als Estats Units o a Mèxic, els fills dels que van fer la guerra diuen "prou" al conformisme dels seus pares. I reclamen un canvi: els joves volen ser protagonistes. Però el 1968 sempre quedarà com l'any del Maig del 68 a París.

EL TRIOMF DE L'AUTONOMIA INDIVIDUAL

A París, els estudiants ocupen la Sorbona.
"La imaginació al poder", proclamen algunes pancartes.
La joventut es rebel·la contra la societat establerta. Tot es qüestiona. Especialment l'autoritat: la dels pares, la de l'Estat, la dels mateixos partits polítics. "Prohibit prohibir", diu una pintada. "L'anarquia sóc jo", fa una altra.
L'esperança era canviar el món. El món continua sent el que era i el poder econòmic, també. Però les idees del 68 han acabat impregnant-ho tot: la revolució sexual i de costums, el trencament dels tabús, el rebuig a les jerarquies són, en part, fills del 68.

LA CRISI DEL COMUNISME

Revolta contra l'autoritat. També contra la comunista.
A París, els obrers ocupen les fàbriques. Però l'ortodòxia del Partit Comunista, fidel a Moscou, també es posa en dubte. Hi ha un esclat de corrents marxistes radicals. Mentre París viu el seu mes de maig, Praga viu la seva primavera. Allà els fills també intenten reformar l'ordre establert, en aquest cas el comunisme. Però els tancs soviètics acaben amb els somnis. En no poder-se reformar des de dins, el socialisme real s'enfonsa el 1989.

LA FI DE LES UTOPIES

"Aixequeu les llambordes i hi trobareu la platja", diu una altra pintada famosa.
Però, de vegades, en comptes de la utopia a sota van apareixent les clavegueres. Per canviar el sistema, una part del moviment opta per la lluita armada: són les Brigades Roges a Itàlia, o la Fracció de l'Exèrcit Roig a Alemanya, que lideraven Andreas Baader i Ulrike Meinhof. No obstant, el sector majoritari, que a Alemanya dirigeixen Joschka Fischer i Rudi Dutschke, opta per la via reivindicativa i pacifista. El resultat és el Partit dels Verds.