Amstetten

L'advocada d'Elisabeth i els seus fills anuncia que la família es presentarà a l'opinió pública

Les víctimes de Josef Fritzl, l'anomenat "carceller d'Amstetten", es presentaran a l'opinió pública. L'advocada d'Elisabeth i la resta de la família ha anunciat que apareixeran en el moment oportú i d'una manera que es donarà a conèixer més endavant. Paral·lelament a aquest anunci, un diari sensacionalista austríac publica tres cartes que Elisabeth hauria escrit a un amic poc abans de ser empresonada pel seu propi pare. Segons les missives, la noia, que llavors tenia 18 anys, planejava marxar de casa i independitzar-se.

Elisabeth i els seus sis fills, juntament amb la mare i àvia, respectivament, fan vida a les dependències de l'hospital pròxim a casa seva on els van portar quan es va destapar l'esgarrifós cas d'abús de què han estat víctimes. Des de llavors, nombrosos periodistes fan guàrdia per aconseguir-ne imatges i, segons ha declarat l'advocada de la família, aquesta curiositat es podrà veure satisfeta algun dia.

Eva Plaz, un dels lletrats que han contractat Elisabeth i la resta de la família, ha comparegut als mitjans per explicar que aquest dijous es va entrevistar amb els seus clients, els quals es presentaran a l'opinió pública. Ho faran, però, ha precisat l'advocada, quan i de la manera que considerin oportú.

Estava a punt de marxar de casa

D'altra banda, aquest dijous també s'ha sabut que, tot i que només tenia 18 anys, el 1984 Elisabeth ja planejava marxar de casa. Així ho demostrarien tres cartes publicades per un mitjà austríac i que la noia hauria escrit a un amic just abans que comencés el seu malson al soterrani de casa seva. En les cartes, Elisabeth es mostra com una noia de 18 anys normal i corrent, que fa les activitats pròpies de la seva edat i que té aficions i somnis.

En la primera, que data del maig del 1984, Elisabeth explica al seu amic que planeja anar-se'n a viure amb una de les seves germanes i un amic, i setmanes després, en la segona carta, parla de buscar feina a la població veïna de Traun. "He agafat del diari totes les ofertes i ara me les he de mirar una per una. Tant de bo trobi l'adequada. Desitja'm sort!", escriu Elisabeth.

L'agost d'aquell mateix any, només tres setmanes abans que el seu pare la segrestés els pròxims 24 anys de la seva vida, Elisabeth explicava al seu amic com n'estava d'un dels seus germans, Harald: "N'estic molt orgullosa. Conec els seus problemes i ell els meus. No permetria mai que li passés res", assegura. I també narra les seves aficions, com nedar, jugar a tenis i "escoltar música i somiar sense fer res". "Tot i que si la vida fossin només somnis, no sé..."