Catalunya

La guerra territorial

Actualitzat a les 14:38 h   21/05/2008

El problema de la manca d'aigua no és nou a Catalunya. Els últims mesos, però, a mesura que s'agreujava la situació, hi ha hagut una efervescència dels diversos sectors implicats en una qüestió tan delicada com aquesta. El protagonisme principal recau en la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que ha tornat a la primera plana de l'actualitat. Les protestes, però, s'han escampat i no han passat només pel Segre, la primera alternativa que va plantejar la Generalitat, sinó també per la conca del Ter. Els regants estan en peu de guerra.

El projecte d'interconnexió del Consorci d'Aigües de Tarragona i el sistema d'Aigües Ter-Llobregat ha fet sortir al carrer una altra vegada la gent de les Terres l'Ebre. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que, després de la victòria contra el Pla Hidrològic Nacional mai no ha abandonat la causa, s'ha tornat a manifestar contra el projecte.

Milers de samarretes blaves, amb el nus que simbolitza la lluita antitransvasista, han reclamat la dimissió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i han acusat de mentider el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per haver derogat el Pla Hidrològic i haver plantejat després el projecte per dur aigua de l'Ebre. La PDE hi veu un transvasament en tota regla i una porta oberta a altres transferències d'aigua cap al País Valencià i Andalusia. També persisteix la impressió que ningú defensa els interessons de la gent del territori. Així s'ha evidenciat en la primera protesta massiva, el 18 de maig a Amposta, amb pancartes com "Les Terres de l'Ebre també són Catalunya. Ja quan es va plantejar dur aigua del Segre, la PDE es va mobilitzar i va recordar que és un afluent vital per a l'últim tram de l'Ebre.

Una altra forma de protesta ha estat tirar sal davant de les seus territorials del govern o els llocs on Baltasar s'ha reunit amb els afectats, que ha estat una manera de denunciar la salinització dels aqüífers. Els pagesos i regants del Camp de Tarragona han denunciat que la situació empitjorarà –com va passar als anys 80- per la cessió d'aigua dels pous de la ciutat a Barcelona i la seva àrea. Un dels defensors de la cessió, l'acalde de Tarragona, va amenaçar de tancar l'aixeta després de veure que, el mateix dia que va arribar a Barcelona el primer vaixell amb aigua potable, s'anunciava que s'aixecaria la prohibició de fer-la servir per omplir piscines i regar jardins.

A les comarques de Girona, les protestes han tingut forma de tractorada. Regants i pagesos s'han manifestat a Pals, Verges, Torroella de Montgrí i l'embassament del Pasteral contra les restriccions que, diuen, els deixen sense collita i no tenen en compte que la seva és una activitat econòmica tan vàlida com la industrial de la zona metropolitana de Barcelona. Exigeixen un mínim de 45 hectòmetres cúbics per regar els cultius. Les queixes per l'incompliment del cabal ecològic del riu vénen de lluny, i aquests mesos s'ha arribat a un cabal de 0,3 hectòmetres cúbics, segons els regants. La Plataforma pel Ter, que agrupa ajuntaments, regants, empresaris i organitzacions ecologistes, ha presentat una demanda administrativa contra l'Agència Catalana de l'Aigua per exigir el compliment del cabal mínim. Asseguren que un 75% de l'aigua del Ter es transvasa.

També ha recorregut a la justícia la Federació d'Associacions Ecologistes de Catalunya, que s'ha querellat contra l'ACA en considerar que va iniciar les obres per transvasar el Segre sense cap permís.

Enmig de la guerra territorial, la família Boronat, de Tarragona, va oferir gratis l'aigua del seu pou mentre els pantans del sistema Ter-Llobregat estiguessin per sota del 20%. L'ACA ho va desestimar amb l'argument que gran part de l'aigua no es podria aprofitar perquè seria salada.

Entre els regants de l'Ebre, totes les comunitats menys la del marge esquerre del Delta, s'han compromès a estalviar entre totes un metre cúbic i mig per segon per transferir l'aigua de manera gratuïta a Barcelona a partir de l'octubre. Amb gestos com aquest, els regants també esperen que l'administració impulsi definitivament la modernització dels regadius i inversions que reclamen des de fa temps.