El ser o no ser de la canonada

Actualitzat a les 16:23 h   03/06/2008

Canonada sí o canonada no. El ball d'idees va marcar des del principi el projecte de la interconnexió de xarxes, que és com es coneix l'enllaç del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat, mitjançant una canonada de poc menys de 70 quilòmetres entre Tarragona i Olèrdola. La polèmica va envoltar el projecte en si, el finançament de l'obra i, amb un maig plujós, van augmentar els dubtes fins i tot entre els partidaris de tirar-lo endavant. El mateix govern de la Generalitat l'ha acabat desestimant. Al consell de govern del 3 de juny, la Generalitat ha acordat demanar a l'executiu espanyol que derogui el reial decret que permet el transvasament de l'Ebre i la construcció de la canonada.

Per alguns, el projecte de la canonada va ser el que el govern espanyol va acabar imposant a la Generalitat per afrontar la sequera. Descartat el transvasament del Segre, la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, i el conseller del ram, Francesc Baltasar, van anunciar des de Barcelona el 15 d'abril l'acord per dur aigua de l'Ebre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les obres s'havien de fer de pressa i corrents perquè l'obra estigués a punt per la tardor.

La interconnexió de xarxes va començar a prendre forma i el primer consell de ministres ordinari del nou govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar el 18 d'abril el decret que hi donava llum verda.

El 5 de maig, l'Estat i la Generalitat van signar l'acord que especificava que el govern català seria el titular de la canonada i que el tub seria d'anada i tornada. En aquell moment, el govern espanyol va argumentar que no calia fer una obra desmuntable perquè per obrir l'aixeta una altra vegada sempre faria falta l'aprovació d'un altre decret.

Un dels moments de més incertesa va ser el 19 de maig, quan la mateixa ministra Espinosa va suggerir que les obres es podrien aturar quan hi hagués prou aigua als pantans. La titular de Medi Ambient es va veure obligada a convocar una roda de premsa per matisar les declaracions i dir que ningú tenia prou dades per dir quan es podrien paralitzar les obres.

Aquell mateix dia, preguntat per les paraules de la ministra, el conseller Baltasar va qualificar d'"inimaginable" que es fes marxa enrere amb el projecte. Baltasar va argumentar que els pantans havien millorat una mica, però que estaven un 25% per sota del volum de l'any anterior.

De fet, cap partit català va veure amb bons ulls el replantejament del projecte. El PSC ho va considerar prematur, ERC va dir que amb les pluges d'un cap de setmana no n'hi havia prou i ICV-EUiA ho va titllar d'"irresponsable", encara que sempre amb el matís que no tancaven la porta a replantejar-ho "en el futur". CiU va afirmar que seria una frivolitat no fer les obres i el PPC apostava clarament per un transvasament de l'Ebre.

Mentre continuaven les pluges, a ICV-EUiA i ERC es va anar consolidant l'opció d'aturar el projecte coincidint amb un nivell òptim dels pantans. El 26 de maig, l'ecosocialista Jordi Guillot en va parlar obertament i, just l'endemà, l'Agència Catalana de l'Aigua va confirmar que el volum d'aigua embassada havia pujat un 3% en 24 hores, amb millores destacades a les conques de l'Ebre, el Llobregat i el Ter. L'aigua del mes de maig va fer pujar les conques internes fins al 45%.

El govern de l'Aragó, que havia acceptat amb moltes reticències la canonada, va moure fitxa i va portar als tribunals el decret de sequera amb l'argument que ja no era necessari agafar aigua del riu, gràcies a les pluges.

El 27 de maig, les veus que posaven en dubte la necessitat del projecte es van sentir a la mateixa reunió setmanal del govern català, on, segons fonts governamentals, tant el conseller Joan Saura com el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira van demanar a José Montilla que demanés la derogació del decret, si és que realment hi havia prou reserves hídriques.

Només 24 hores després, el mateix conseller de Medi Ambient admetia per primera vegada aquesta possibilitat. Feia el mateix el president de la Generalitat, que en una entrevista radiofònica afirmava que al govern estarien "encantats" de renunciar a fer la canonada si es confirma que "l'aportació de l'Ebre" ja no és necessària.

Davant el canvi de situació, el consell de govern del 3 de juny acorda demanar de manera immediata al govern espanyol que derogui el reial decret que autoritza la prolongació del minitransvasament. El conseller Baltasar assegura que no hi ha cap altre projecte d'interconnexió de xarxes, com sospiten els opositors a la canonada.