La guerra política

Actualitzat a les 20:34 h   29/05/2008

La sequera ha derivat en enfrontament no només al territori i entre territoris, sinó també en el si dels partits polítics. Dels tres socis de govern de la Generalitat, ICV-EUiA i ERC són els que s'han vist més afectats per les crítiques internes. Totes tres formacions han hagut de batallar amb el govern espanyol a l'hora de buscar solucions contra la sequera. No s'ha arribat a cap acord amb el principal grup de l'oposició a Catalunya. I, fora del territori català, el govern de l'Aragó ha acceptat amb reticències un projecte que s'ha negat a qualificar de transvasament. Tan bon punt ha millorat la situació dels pantants, però, ha deixat clar que no permetrà que s'agafi aigua de l'Ebre així com així.

ICV-EUiA és qui dirigeix el Departament de Medi Ambient i qui ha patit més discrepàncies internes per les mesures contra la sequera. El rebuig al transvasament del Segre va fer que dos regidors de Sant Carles de la Ràpita abandonessin el partit, mentre que la Intercomarcal –que agrupa regidors i altres càrrecs de diverses comarques de la zona– es va constituir com a sector crític, opció que els permet continuar formant part d'Iniciativa. La direcció ecosocialista ja havia amenaçat de dimitir en bloc, i el conseller Francesc Baltasar, de fet, va convidar a marxar de la formació tots aquells que no s'hi sentissin còmodes.

A ERC també van admetre el malestar del militants de les Terres de l'Ebre, tot i que en tot moment han intentat fer valer que una cosa era el projecte "temporal i reversible", i l'altra el tranvasament del PHN. El 26 d'abril Esquerra es va pronunciar contra els transvasaments en un consell nacional celebrat, precisament, a Amposta. El corrents crítics Esquerra Independentista i Reagrupament.cat es van mostrar a favor, si calia, de sortir del govern.

La manifestació del 18 de maig a Amposta contra el transvasament va comptar amb la participació d'ERC i ICV. Hi van anar els càrrecs locals republicans, així com la diputada Marta Cid. Per ICV, hi havia el president a les Terres de l'Ebre i altres càrrecs electes. La formació havia donat llibertat d'assistència als seus membres.

Al PSC les aigües han estat més tranquil·les, tot i que s'ha evidenciat que alguns membres del partit –com la consellera Montserrat Tura– no han tingut cap problema a parlar d'un "transvasament", per exemple, en el cas del Segre.

No hi ha acord amb l'oposició

El govern i CiU van intentar fer front comú contra la sequera, però les dues "cimeres de l'aigua" que hi va haver no van sevir per aconseguir-ho. A la primera, el 8 d'abril, el govern espanyol no havia fet cap proposta en ferm, mentre que l'aposta del goven era el Segre. CiU la va rebutjar, va demanar que l'opció que tirés endavant ho fes amb consens amb el territori i unitat del tripartit i va defensar clarament el transvasament del Roine. La federació va revelar que, per primera vegada, la Generalitat obria la porta a la interconnexió de xarxes, una opció que CiU també acceptava.

La segona cimera, el 16 d'abril, es va fer amb l'acord per la interconnexió embastat. El govern va rebutjar de ple agafar aigua del Roine amb l'argument que el projecte era "faraònic" i tampoc podria estar a punt per la tardor.

Les diferències entre govern i oposició es van evidenciar el 18 d'abril en l'intent de reprovació del conseller Baltasar, que va presentar el PPC i va tenir el suport de CiU i C's. El titular de Medi Ambient es va salvar per 63 vots a favor de la reprovació i 68 en contra. En el debat, Baltasar va acusar l'oposició de "mesquinesa política" per no fer costat al govern.

Finançament polèmic

Amb el govern espanyol, la tensió va ser, d'entrada, el retard a l'hora de proposar una solució, fins que va rebutjar el Segre i va apostar per l'Ebre. I, en segon lloc, el finançament de la canonada per interconnectar el Consorci d'Aigües de Tarragona i Aigües Ter-Llobregat. El PSOE va recórrer al paquet d'inversió en infraestructures previst per l'Estatut, que té com a objectiu compensar el dèficit que en té Catalunya. Això va fer que, quan el Congrés va aprovar l'obra, ho fes amb les abstencions de CiU i ERC. Aquesta última, per exemple, reclamava diners del Fonts de Contingència, que són per a emergències.

L'Aragó i el PP, amatents

Més enllà, el govern de l'Aragó va passar de la paraula a l'acció el 27 de maig, en emprendre accions legals contra el decret de sequera de la Generalitat. La millora dels pantans i els canvis al decret perquè pogués continuar la fase d'emergència al marge del nivell dels pantans, cosa que el govern aragonès veu com un "abús de poder", en són els arguments.

També s'han posat en marxa al PP i, especialment, el partit al País Valencià, Múrcia i Andalusia. Tres-cents alcaldes populars han impulsat mocions per reclamar que es recuperi el transvasament del Pla Hidrològic Nacional. Pensen que s'ha obert la porta a l'ús de l'aigua de l'Ebre en altres zones i diuen que estan "discriminats" respecte de Catalunya.