Lhasa
Actualitzat a les
19:15 h
21/06/2008
Vist i no vist. El pas de la flama olímpica per Lhasa ha estat una simple anècdota. En el seu viatge cap a Pequín, la torxa ha travessat fugaçment el territori de la discòrdia: el Tibet. Milers de policies han fet de la capital un autèntic fortí, on només un grapat d'estrangers han pogut presenciar el pas del foc olímpic. I també els periodistes guiats per les autoritats xineses pels racons que, ara sí, han volgut ensenyar al món.
La flama olímpica ha passat fugaçment pel Tibet. Hi havia d'estar dos dies, però només
s'hi ha quedat unes hores per superar els onze quilòmetres entre l'antiga residència d'estiu del dalai-lama i el mític palau Potala.
Al carrer no hi ha hagut protestes ni s'han vist pancartes, ni manifestants, ni monjos. Els tibetans que van sortir al carrer fa tres mesos per protestar contra
l'aculturació forçada del seu país no hi eren. Molt probablement, el motiu és que hi havia milers de policies, que han fet de la capital un fortí on només un grapat d'estrangers han pogut presenciar el pas del foc olímpic.
Però hi ha un altre motiu que ha mantingut les protestes lluny dels carrers. Segons el govern xinès, "després d'un període de reeducació, la gran majoria de temples i monestirs han tornat a les seves activitats religioses habituals". La "reeducació" ha portat més de 1.000 persones a la presó. La majoria ja
n'han sortit, tot i que encara n'hi ha que s'hi hauran de passar molt de temps.
A mesura que s'acosta la cita olímpica, Pequín no vol que res ni ningú espatlli el que va ser concebut com una celebració de l'harmonia xinesa.