Maastricht

L'art de la conversa és el principal escull per desenvolupar robots capaços d'estimar

Actualitzat a les 22:43 h   21/06/2008

El sexe amb robots està a prop de ser una realitat, però és possible enamorar-se d'una d'aquestes màquines automàtiques. La possibilitat de mantenir relacions amoroses amb robots és més remota que el sexe mecànic però alguns científics asseguren que els robots amb emocions, personalitat i consciència podrien estar enllestits per l'any 2050. El principal "handicap" per fabricar màquines que es converteixin en parelles de veritat està en el perfeccionament de l'art de la conversa. Com tot, els amors automàtics tenen defensors i detractors.

Harrison Ford rendit als encants de Rachael, un robot Nexus 6 físicament igual que un humà. El setè art, a través de la ciència ficció, s'ha avançat a la realitat en moltes pel·lícules com aquest clàssic "Blade Runner" on l'actor nord-americà s'enamorava d'una replicant. Físicament perfecta, però, Rachael no tenia la mateixa resposta emocional i d'empatia que qualsevol persona.

Les mancances que mostrava Rachael, però, podrien veure's superades en poc més de quatre dècades. Així ho afirma el científic britànic David Levy, especialista en intel·ligència artificial de la Universitat de Maastricht. Els investigadors estan treballant ja en personalitat artifical, emoció i consciència i alguns robots, segons l'autor del llibre "Amor+sexe amb robots", ja semblen vius.

El científic creu que els robots com a objectes sexuals envairan el mercat d'aquí a uns cinc anys i parla d'una nina optimitzada que supera àmpliament les que es venen actualment i que són capaçes d'emetre "sons agradables" quan se'ls acaricien les parts erògenes. Però per mantenir una relació amorosa hi entren moltes més variables, també quan la parella és un robot. La més dificil de totes és aconseguir que les màquines puguin mantenir una conversa.

D'una parella es pot esperar que parli de temes interessants, que tingui interessos semblants o un sentit de l'humor més o menys coincident. El camp de la conversa entre humans i robots es crucial per aconseguir que els uns i els altres s'enamorin i, ara com ara, és el menys desenvolupat.

Més enllà de la pura ciència, l'altre interrogant que obra la possibilitat de tenir una parella automàtica és si és ètic. Acadèmics britànics com Dylan Evans denuncien que les màquines no podran triar de qui s'enamoren o rebutjar-lo per voluntat pròpia i alerta que això pot desembocar en una vida de parella tediosa o fins i tot cruel.

Altres científics com Levy, en canvi, defensen que els robots per estimar seran un benefici per a la humanitat i assegura que poden treure de la soledat absoluta milions de persones que per un o altre motiu són incapaces de mantenir relacions satisfactòries amb altres éssers humans.